Totes les notícies

Recent Posts

  • una explotació ramadera

    Pirineu

    Les organitzacions agràries traslladen a l’ACA el rebuig al cànon de l’aigua per a usos ramaders

    Escrit per: Pubicat el:

    Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), PORCAT, ANPROGAPOR, FAC, FECOC i ASOPROVAC s’han unit per expressar el seu rebuig a l’aplicació del cànon de l’aigua per a usos ramaders, tal com van traslladar en la reunió mantinguda amb diferents responsables de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), entre els quals el director de l’organisme, Lluís Ridao. Els sindicats, cooperatives i organitzacions de productors han decidit fer un front comú ja que entenen que un nou impost “no revertiria en cap millora addicional per al medi ambient” i, en canvi, “gravaria encara més un sector sotmès a través de diferents mesures i normatives a una gran pressió fiscal i econòmica”. Les diferents organitzacions recorden a l’administració pública que les explotacions ramaderes s’abasteixen de fonts particulars, mitjançant inversions i recursos propis, i subratllen que han hagut d’invertir una gran quantitat de diners per millorar l’eficiència del consum d’aigua i la gestió de les dejeccions. En aquest sentit, recalquen que el nou Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes aprovat pel Govern “ha establert una de les normatives més exigents a escala mundial” i que, tot i que millorarà en gran mesura la qualitat de les aigües, “suposa un gran impacte econòmic per al sector”. Els integrants de la plataforma posen de relleu que porten mesos treballant per traslladar els arguments del sector ramader en relació amb el cànon per a usos ramaders, tant amb diferents entitats o organitzacions, com amb els grups parlamentaris, feina que, asseguren, continuaran fent per tal d’evitar “un perjudici al sector”.

  • estudiants noies

    Tecnologia

    Un 23% de les estudiants de batxillerat vol dedicar-se al sector de la tecnologia

    Escrit per: Pubicat el:

    El passat dimarts dia 11 de febrer es va celebrar el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència i, amb aquest motiu, IBM comparteix els resultats de l’estudi dut a terme per la mateixa empresa sobre l’interès de les estudiants espanyoles en la tecnologia i la intel·ligència artificial. Els resultats demostren que la intel·ligència artificial és una tecnologia que cada vegada desperta més interès entre les alumnes a Espanya. No obstant això, també mostra que encara hi ha marge de millora per a atreure a les noies cap a aquelles àrees relacionades amb tecnologia i ciència. En aquest sentit, segons dades de la Comissió Europea, tan sols un 17% dels especialistes TIC a Europa, i un 34% dels graduats en carreres STEM són dones. Entre les principals conclusions, l’estudi d’IBM destaca: – Un 82,9% de les enquestades considera interessant el món de la tecnologia. – El percentatge d’alumnes espanyoles que vol dedicar-se a aquest sector professionalment (23,1%) és encara considerablement inferior al dels alumnes (46,8%). – Hi ha un percentatge bastant reduït d’alumnes (9%) que considera que ha rebut una formació alta en temes tecnològics, i un 60% assegura no haver rebut mai cap mena de formació en programació, electrònica o robòtica. – Les estudiants espanyoles estan familiaritzades amb conceptes tecnològics: un 97,3% sap què és el núvol i quines són les seves funcions principals, i un 72% entén què és la intel·ligència artificial. Per Tecnonews

  • Viatges

    Els 5 paisatges desconeguts del Penedès

    Escrit per: Pubicat el:

    Us proposem descobrir -o redescobrir- cinc paisatges a priori desconeguts del Penedès. Fem un viatge per cinc punts de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf que ens semblen interessants per motius ben diversos. Perquè ens ofereixen vistes espectaculars, com és el cas de la talaia del Montmell; perquè ens permeten descobrir tot un municipi ple de racons amb encant, com Sant Pere de Ribes; perquè ens ajuden a posar en relació el patrimoni arquitectònic i el paisatge, com a Olesa de Bonesvalls i els seus entorns; i perquè ens fan prendre consciència de com d’important és mantenir en condicions el planeta, una cosa que ens recorden cada dia les persones voluntàries que treballen a espais com Les Madrigueres o la carrerada a La Cerdanya al seu pas del Penedès i el Garraf. 1. Les Madrigueres Les Madrigueres és un dels últims espais naturals de la costa del Penedès. Està situat al tram final de la riera de la Bisbal, a Sant Salvador (El Vendrell). El Geven, Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès, treballa des dels anys 90 en aquesta zona, primer per evitar que s’hi construís i més tard per naturalitzar-lo. Després de molt d’esforç i multitud d’entrebancs, es van poder crear tres llacunes litorals, que han anat adquirint vida a través de la colonització de diferents espècies de fauna, sobretot ocells. Malauradament, la feina continua i s’ha de seguir treballant per conscienciar la ciutadania del valor d’aquest reducte natural recuperat, l’únic espai del litoral baix penedesenc que no ha estat urbanitzat. > Més informació     2. Olesa de Bonesvalls, el Pont de l’Arcada, els avencs i la serra d’Ordal Una bona manera de descobrir Olesa de Bonesvalls i el paisatge del Massís del Garraf – Ordal és anar d’Olesa de Bonesvalls al Pont de l’Arcada i els avencs per retornar per la serra d’Ordal en un itinerari d’uns 15 quilòmetres, unes quatre hores, i de baixa dificultat. Podeu començar l’excursió al barri de l’Hospital d’Olesa. Hi ha referències de l’Hospital de Cervelló de l’any 1262, quan apareix citat en el testament de Guillem de Cervelló. Val la pena fer un tomb per aquest nucli situat al cor del Massís del Garraf, en una plana voltada per muntanyes verdes. A més, el recorregut després us durà per fons i barrancs, coves i avencs. El retorn per la part alta de la serra d’Ordal us oferirà vistes precioses sobre la plana penedesenca i les serres del seu voltant. > Més informació     3. Un tomb per Ribes Sant Pere de Ribes és un municipi que val la pena descobrir en tots els seus vessants. Pel que fa als seus valors paisatgístics, hi ha la plana agrícola, les masies i cases disseminades pel terme i per l’interior del Parc del Garraf i les rieres de Ribes i de Begues, que constitueixen antics camins de penetració cap a l’interior, com a més destacats. Al nucli urbà, és imprescindible fixar-se els rastres indians i medievals que impregnen carrers i places. I, per descomptat, visitar el castell de Ribes o Bell-lloc. > Més informació     4. La Talaia del Montmell L’ascensió al cim més alt de la serra del Montmell, la Talaia, permet gaudir d’un magnífic mirador de la comarca del Baix Penedès. Podeu sortir des de la Juncosa del Montmell. Allà, als afores, cap al nord, sota la serra del Montmell, hi ha una àrea de pícnic on es pot estacionar el vehicle i iniciar l’excursió a peu. Des de l’entrada de l’àrea d’esbarjo podeu agafar la pista central, seguir cap a l’esquerra i continuar muntanya amunt fins a arribar a l’església Nova, mig en ruïnes, situada a la banda esquerra de la pista. Pista amunt, a 100 metres de l’església, i a uns 10 min de l’aparcament, cal agafar un sender que s’enfila a mà dreta. Els punts d’interès més destacats de l’excursió són la Juncosa del Montmell, la serra del Montmell, l’església Nova, l’ermita de Sant Miquel del Montmell, el castell del Montmell, la creu de la serra i la Talaia. > Més informació     5. La Carrerada a La Cerdanya Es tenen indicis de l’ús d’aquest antic itinerari ramader que unia el Penedès amb els Pirineus des de l’any 1079, quan els ramaders el recorrien amb el seu bestiar per a la transhumància: a l’estiu, els ramats pujaven a les pastures altes pirinenques (fins a Les Bulloses, a tocar de Llívia, a la Catalunya Nord) i, a l’hivern, baixaven a les pastures planeres a tocar de mar (fins al jaciment ibèric d’Adarró, a la platja de Vilanova i la Geltrú). Uns 250 quilòmetres en total de Carrerada a la Cerdanya -per la gent de la costa-, a la Marina, -per la gent de muntanya-, que estan rehabilitats gairebé al 90% gràcies al voluntariat ecologista i a un projecte que comparteixen els Ajuntaments de Santa Margarida i els Monjos, Lluçà i Llívia, i participat pels Ajuntaments de Vilanova i la Geltrú i Canyelles. > Més informació Per www.surtdecasa.cat

  • escena de ‘Vida oculta’

    Cinema

    ‘Vida oculta’ de Terrence Malick. Misticisme grandiloqüent

    Escrit per: Pubicat el:

    El cinema de la transcendentalitat i l’espiritualitat del nord-americà Terrence Malick pren cos de nou en la pel·lícula ‘Vida oculta’, una aposta megalòmana tan corprenedora com, a estones, irritable. ‘A Hidden Life’. El director de ’El árbol de la vida’ (2011) s’inspira ara en una història real, la d’un heroi anònim, l’objector de consciència austríacFranz Jägerstätter (August Dhiel), condemnat a mort per alta traïció a l’Alemanya nazi l’any 1943. ‘Vida oculta’ dura prop de tres hores i podem detectar que està estructurat en tres grans temps i una coda visiblement diferenciats, sense que aquests estiguin explícitament remarcat. El film arranca amb l’harmonia i l’amor a la vall on viuen i laboren Franz i la seva família, una espècie d’arcàdia de felicitat. Amb el reclutament de Franz i posterior permís després de l’ofensiva nazi, torna una llarga pausa presidida de nou per la bellesa de l’entorn, el treball ramader i l’esplendor familiar. Aleshores s’expliciten els dubtes de consciència de Franz davant la maldat i perversió del nazisme, qüestionaments que el porten a plantejar-se la desobediència per quan torni a ser mobilitzat, tot i el risc de ser sentenciat a la pena capital. Aleshores comença un nou capítol, el de l’empresonament de Franz. Aquí Malick posa èmfasis en les cartes creuades del pres i la seva estimada, Fani (Valérie Pachner), igual que els pensaments íntims creuats d’ambdós, en una alternança de veus en of. Potser sigui la part més fluixa del film però, en canvi, ens deixa moments sublims com els petits gestos d’afecte de comptades persones envers la família de Franz constantment ultratjada per la col·lectivitat. Aquest purgatori s’acaba amb la seva sentència condemnatòria i la seva execució, reflectida de forma elusiva, fora de camp. Aleshores es conclou amb una espècie d’epíleg amb la vídua i filles, amb la seva germana també, que aprenen a viure de nou sense Franz immersos en l’hàbitat rural. Ens trobem davant d’una realització sumptuosa, d’una excepcionalitat fora de mida. Rodat amb una espècie de gran angular que dóna gran profunditat de camp, amb uns resultats prodigiosos per la riquesa i variabilitat de preses realitzades, especialment tot el que respecte al món ramader i domèstic de la granja i la verda vall. Una concepció estètica i formal grandiloqüent i afectada que subjuga la vista i els sentits, però que afronta el risc de l’hostilitat davant de tanta explicidesa subratllada. El procés contra la desobediència i el pacifisme és tractat com una experiència religiosa per Malick. Potser la història del sacrifici d’un innocent i el seu martirologi demanaria un cert ascetisme formal, com ens tenen acostumats grans místics del cinema com Bresson o Dreyer. Ara, personalment, haig de reconèixer que, malgrat els excessos, el film resulta una experiència tan trasbalsadora com enriquidora. Amb un repartiment predominant d’actors europeus on apareixen també Matthias Schonaerts o Ulrich Matthes, hem pogut veure una de les darreres interpretacions del desaparegut Bruno Ganz, interpretant un oficial alemany en el judici al protagonista. I un text final preciós de George Eliot sobre l’ètica i la consciència pròpia enfront de la incomprensió i el rebuig dels altres emmarca aquest monumental film de passió i mort d’una ànima bona.