És una realitat que a tots ens agrada que recordin el nostre nom quan coneixem a algú i, passat un temps ens el retrobem. També és cert que ens agrada sentir-nos reforçats quant al nostre comportament social o quan fem qualsevol cosa en l’àmbit personal. No és que depenguem de la validació externa per a sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, sinó més aviat és percebre que l’altra part és agraïda pel que fem. De la mateixa manera, és una manera de mostrar el nostre grat al servei rebut pels altres sense necessitat de pagar per això.
Així és que, en l’àmbit laboral, quan ja guanyem suficient per a cobrir les nostres despeses de supervivència i de plaer, el que ens genera un sentiment de plaer és ser valorats pels nostres superiors. Amb la qual cosa, si estem en una posició de poder, és bo tenir-ho present i d’aquesta manera premiar amb la propina emocional, i aquesta no és més que dir, per exemple: ben fet; estàs millorant; segueix així, vas per bon camí; pots anar-te ja, o demà vine més tard; etc. Són paraules o fets que no costen res, però que tenen un valor emocional enorme per a qui els rep, i igualment funciona en qualsevol àmbit en el qual interactuem. El simple fet de saludar a la gent que ens trobem pel carrer pot alegrar-li el dia o, fins i tot, salvar-li la vida a algú, perquè no sabem per quina circumstància personal està passant.
Aquesta persona potser se sent invisible a ulls dels altres i el fet de saludar-la ha fet que se senti viva perquè existeix per a la resta de la societat, hem percebut la seva presència. Després, un altre exemple el trobem en els gimnasos, quan li diem a un company que ha millorat el seu aspecte físic perquè potser ell no està veient el resultat, però realment està aconseguint el seu objectiu. Ara, i per a acabar l’article, per això mateix la propina mai ha de ser obligatòria perquè és un premi pel treball ben fet i aquest només ho pot valorar la part contrària.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.
