A poc menys de setanta quilòmetres al nord de Castelló, arribem a Benassal (Alt Maestrat): una població de 1.000 habitants, agrícola i ramadera, per on passen també els CAMINS DELLlegir
Anem fins al número 4 de la plaça de l’Hort dels Corders, on trobem la seu de la Societat Castellonenca de Cultura. Hi fem parada perquè els CAMINS DEL CATALÀLlegir
És el moment de conèixer el centre històric de la ciutat de Castelló. D’una banda, el parc Ribalta, la plaça de la Independència i la plaça de Tetuan componen unLlegir
Hi ha castellonencs en tres localitats del País Valencià: Castelló de Rugat (Vall d’Albaida), que antigament s’anomenava Castelló de les Gerres; Vilanova de Castelló (Ribera Alta), que antigament s’anomenava CastellóLlegir
Al final de la tercera parada hem dit el que tots sabem: que el català és la llengua oficial d’Andorra. L’esmentat Manual Digest (1748) i també el Politar andorrà (1763) ja tractaven el catalàLlegir
Andorra és el país dels paisatges de proximitat. S’han de recórrer poques distàncies per passar d’un paisatge a l’altre: per passar d’un paisatge urbà, per exemple, a un paisatge rural,Llegir
Diu la llegenda que Carlemany va fundar Andorra l’any 805 en reconeixement de l’ajuda prestada pels seus habitants contra els sarraïns. Tanmateix, lluny de la llegenda, el primer document queLlegir
Situada al cor d’Andorra la Vella, la Casa de la Vall és l’antiga seu del Consell General, és a dir, del parlament andorrà. La Casa de la Vall és potserLlegir
El principat d’Andorra pot fer pensar en tecnologia i electrònica, en tabac i alcohol, en cosmètica i en perfumeria. També en formatges de bola i en carburants, perquè tot –tot?–Llegir
Continuem, doncs, el camí dels Degotalls que, si bé no ho hem dit fins ara, potser ja heu vist que és de dificultat baixa. És accessible a tothom i idealLlegir
Havent passat la plaça dels Apòstols, travessem la carretera i seguim el rètol Els Degotalls, és a dir, el camí dels Degotalls, que discorre paral·lel a la carretera en direccióLlegir
Avancem pel passeig de l’Escolania (el de la llarga marquesina) i, en acabat, a mà dreta, pugem a la terrassa de l’edifici on hi ha diversos serveis de restauració. MirantLlegir
De la plaça de l’abat Oliba pujarem fins a la plaça de Santa Maria. Mirarem la façana del monestir, construïda amb pedra polida de la muntanya, i llegirem l’emblema Urbs JerusalemLlegir
La guia oficial de Montserrat indica que som en un dels símbols principals de Catalunya; que és una muntanya única; que és un monestir i un santuari; que és unLlegir
El ple de l’Ajuntament de Manresa va aprovar el març del 2013, i per unanimitat, la designació de «Parc de les Homilies d’Organyà» el nou espai que naixia entre laLlegir
D’un extrem de la plaça Major, agafem el carrer de sant Miquel fins al carrer del Born i la plaça de sant Domènec. Ens plantem al passeig de Pere IIILlegir
Situats en el número 1 de la plaça Major de Manresa, admirem la façana de l’ajuntament, de la primera meitat del segle xviii. És exemple d’arquitectura civil, amb un porxoLlegir
A la plaça Prat de la Riba de Castellterçol (Moianès), hi trobem la casa-museu Prat de la Riba. Una casa vistosa, del segle XVIII, l’antiga casa Padrós, on va néixerLlegir
La capital del Rosselló és una ciutat de bulevards elegants i de cafès acollidors, d’inspiració parisenca. Això de mirar cap al nord té una història que arrenca, de manera tràgica,Llegir
Venint de Prada per la carretera N116, és fàcil d’arribar a l’estació de trens de Perpinyà, al bulevard de Sant Aciscle. És aquí, en la cinquena parada dels CAMINS DELlegir
