Si Sou Servits

La indústria alimentària acaba d’anunciar que aquest any posarà al mercat els primers filets de tonyina obtinguts per cultiu cel·lular. Confirmant així l’imparable camí cap a uns aliments que, agradiLlegir

Si més no, a casa nostra. Perquè com diria un castís, “en todas partes cuecen habas”. Fa dies vaig trobar un paper amb anotacions sobre el mític -almenys per aLlegir

Hauríem d’estar a l’aguait i no tornar a caure en l’error que vàrem cometre de pensar que les nostres coques de recapte mereixien la mateixa consideració que les pizzes (deLlegir

La paraula és nova. El concepte no. Ja fa alguns anys que establiments del Penedès i Garraf de la cadena Ametller Origen ofereixen la possibilitat de dinar mentre es faLlegir

Segur que molts de vosaltres ja comenceu a mirar la barbacoa del jardí amb un cert delit. Somniant aquelles graellades de carn – sobretot costelles i botifarra – que compartiuLlegir

Segons les revistes de cuina dels EUA, l’any 2022 podria ser l’any de les confitures dolces de les quals, a casa nostra, el codonyat és el màxim – i quasiLlegir

De fet, ja en tenim un exemple històric amb la creació del restaurant a França arran de la revolució que feu fora Lluís XVI. Els cuiners, fins aleshores al serveiLlegir

Si féssim cas del que recitaven cada any els nostres avis, els porcs serien ja botifarres i les botes de vi estarien plenes i tapades. “Per Sant Martí, mata elLlegir

Llegeixo una notícia que afirma que el 70% d’allò que mengem ens arriba de l’estranger més o menys llunyà. I que, per tant, el procés de transport del producte frescLlegir

Ja fa alguns anys, els mariners, peixaters i restauradors del Garraf varen voler potenciar aquelles espècies marines comestibles que, per mida, abundància o quantitat d’espines, quedaven bandejades dels receptaris oLlegir

Utilitzo el plural intencionadament. Perquè, per poc que reflexioneu, constatareu que els menús de Nadal i Sant Esteve constituïen una unitat que després, cada casa repartia al seu gust. EncaraLlegir

Sempre ens havien dit que el menjar era un premi que calia guanyar amb la suor del nostre front. Exemplificat en el pa, però que igual podia valer per unsLlegir

Recordo la meva infantesa, quan es parlava de bolets entre setembre i desembre, posant tota la panòplia micològica en el mateix cistell i, al marge de la graellada d’esclata-sangs iLlegir

Si encara no heu sucumbit a la telecomanda i al repartidor duent-vos l’encàrrec de fruita i verdura, segur que ho heu notat. Els tomàquets, qui sap si pel seu colorLlegir

La revista Cuina, tot i els seus 20 anys, segueix imparable en la seva creuada a favor de la cuina catalana, entesa en el sentit més ampli de la paraula.Llegir

Ho diu la cançó de Lluís Llach que musica un poema de Konstantinos Kavafis traduït en el seu moment pel nostre Carles Riba. Volem un camí llarg per poder gaudirLlegir

Segurament molts de vosaltres direu que això és possible. Que si agafem un globus, ens podem enlairar. Que si ens llencem amb paracaigudes des d’una avioneta, podem desplaçar-nos per l’aire.Llegir

Tot juga a favor nostre. La fruita de pinyol, el tomàquet, la ceba i moltes altres verdures estan en el seu millor moment de maduració. I fruit de la sobreproducció,Llegir

Els que tenim, per feina o per afecció, tirada cap a la biologia, sabem que hi ha una cosa que es diu selecció natural. Que quan el menjar és abundant,Llegir

No és ironia. Ho dic desprès d’una intensa reflexió. La crisi, la maleïda crisi, afavorirà –o si més no hauria d’afavorir- l’aparició d’una nova cuina. Perquè quan els 10 €Llegir