La gent que es respecta a si mateixa no es compara amb els altres i, per això, li és més fàcil dur-se bé amb altres i tenir amistats duradores. D’altra banda, les persones que tenen poc respecte cap a elles mateixes tendeixen a criticar-ne més. I això pot acabar danyant les relacions personals. Ser feliç mitjançant la pràctica del respecte i l’amor propi no vol dir ser egoistes i oblidar-se dels altres. És aprendre a reconèixer el valor propi i acceptar tant les virtuts com els defectes.
Crec que quan t’estimes profundament, és més fàcil aprendre a identificar quins són els límits. Per a mi la vida consisteix a aprendre a viure amb un mateix; estimar-se i respectar-se. I un dels punts més sans per a qualsevol persona és aprendre dels errors i, fins i tot, poder riure’s d’ells. Res no es guanya intentant enfrontar la vida culpant-te a tu mateix per haver fallat.
En un món tan sorollós cal prendre’s el temps per a escoltar-se a si mateix i prendre consciència sobre cada paraula i acció. Per a acabar, val la pena esmentar que cada persona és un planeta únic, per això és important valorar totes les coses que tens per oferir, sent comprensiu i pacient amb tu mateix. No oblidis que la clau és saber treure el millor de tu.
