Roda el Món i Torna el Mot

En realitat aquesta columna la podia haver titulada Fulles, o Arbre, o Humanitat. Qualsevol dels substantius dels trons hauria estat un bon reclam per cridar l’atenció sobre un cartell queLlegir

A la meva època no es deia. Aquesta paraula amb què amb tanta naturalitat hem substituït el terme francès rentrée té molts anys de vida però no gaires d’ús. Ho sé perquèLlegir

La procedència d’un dels mots protagonistes de l’estiu, per la polèmica amb l’augment d’encomanats, és tan transparent que no en dubtaria ningú: festival és un derivat de festa (encara que en origen, com tantsLlegir

Sabates de paper. Vesteix un bastó i tindràs un senyor. Val més un té que cent te’n daré. La col·leció ‘El català portàtil’ d’Editorial Barcanova ha tret fa un tempsLlegir

Dels pecats del piu nostre senyor se’n riu. Aquesta sempre ha estat una de les meves dites de capçalera, per aquest to tranquil•litzador que té (i que malauradament no ésLlegir

“Un matí es troba al port de Vigata un bot pneumàtic amb el cadàver desfigurat d’un home. L’ha apropat fins al port un vaixell de luxe, el quadern de bitàcola del qual parla deLlegir

Normalment els darrers articles de la temporada es fan servir per fer repàs de l’activitat i acomiadar-se de la parròquia fins a la represa. Com a l’escola, en certa manera.Llegir

Esbravada la indignació per les agressions i assassinats homòfobs de la setmana passada (esbravada és una manera de dir, és clar), passo a fer el que em toca fer comLlegir

Es fa una mica difícil mantenir la compostura i la distància que exigeix el rigor científic quan es toquen assumptes com aquest. Que hi hagi individus, per anomenar-los d’alguna manera,Llegir

Dèiem el dia passat que la gràcia de la tríada més confusionària de la llengua catalana, compte/comte/conte, és que el primer i l’últim són cosins germans. És el del mig elLlegir

El Tribunal de Cuentas espanyol (de vegades tens la sensació que les disfresses de l’espanyolisme per agredir els seus enemics són com les d’en Mortadel·lo, que no s’acaben mai) haLlegir

Llistàvem la setantena de derivats de llegir, un verb que, per a sorpresa nostra, no havia aparegut fins ara al Rodalmot i que el desagradable afer de la selectivitat ha fetLlegir

No descarto que el cacau de l’elecció de llengua a les proves de la selectivitat hagi estat un cop de mà que el destí ha volgut donar a aquesta columnaLlegir

El dia passat vam veure tres o quatre curiositats de segar (del llatí secare, ‘tallar’), un verb molt més prolix d’allò que el seu origen podria fer pensar. La més destacada de lesLlegir

Dèiem l’altre dia a propòsit de fiança que el diccionari, com la vida, no es cansa mai de dar-nos sorpreses. La polèmica de la setmana arran del canvi de sexe dels pobresLlegir

Repassàvem la setmana passada, a propòsit de les fiances imposades per la mal anomenada justícia espanyola al Diplocat, uns quants membres curiosos de la família de fe, que és d’on deriva fiança.Llegir

No cal que us digui que la persecució inquisitorial del tribunal dels pebrots a l’independentisme em fa tanta ràbia com a vosaltres, però haig de reconèixer que com a filòlegLlegir

Agraeixo a Carme Forcadell que hagi tingut l’honestedat de reconèixer que estar tancada a la presó li provoca ràbia, un dels sentiments que el feliçonisme imperant té més vetats. LiLlegir

Per a mi la parauleta d’avui anirà associada per sempre més a un joc de paraules intraduïble a què em vaig haver d’afrontar en una de les novel·les d’en Montalbano.Llegir

En realitat la columna la volia titular Madrid, perquè de fet és el tema que vull tocar: denunciar (per enèsima vegada) la submissió mental que ens aclapara i que aquestes darreresLlegir