En el tram final del camí

Lluís R. Samper Pascual

Les nostres ànsies, inquietuds i afanys,

on han anat a parar al cap dels anys ?

D’un encès amor amb carícies tendres,

no pot ser que només quedin cendres.

Poc a poc aquella fogositat l’hem canviada

per una estimació dòcil, mansa i reposada.

En el lleure anem trobant noves inclinacions

que ens generen bones amistats i afeccions.

Els objectius són abastament diferents,

dels que havien sempre estat presents.

L’esport i la posada en valor de la nostra creativitat,

ens ajuden a apropar-nos a la plenitud de la felicitat.

Practicar activitats diverses sense temor

ens omple plenament l’ànima i el cor.

En  les petites coses de la vida trobar plaer podem,

també en reptes més importants, si ens ho proposem.

Hi ha una antiga dita que contínuament m’ha fet pensar,

que si els avis i avies no existissin s’haurien d’inventar.

[do_widget id=category-posts-pro-64]