Editorial Consultori Patriòtic Oficis i Beneficis Tecnologia Tendències Multimèdia Borsa Fons
Creieu encertat que la Vuelta arribi a Andorra el Dia de Meritxell?


Resultats de les enquestes anteriors
Opina també a: Opina també al Facebook

ÚLTIMS COMENTARIS
Cliqueu sobre el text per accedir a la
notícia comentada i totes les opinions
Anna
Tu has llegit els 120 folis???????
06/9/10 23:16
cris
tot lo que va fer el sr encuentra amb la menor desde qu'aquesta tenìa 12 anys es escalofriant y pervers. aqueste sr es mereix anar a la presó y també debería fer rehabilitació mental (psicoterapia). tot el contingut dels 120 follis que va denunciar el pare es verdaderament vomitiu.
06/9/10 22:23
Josep
Un personatge nefast per la nostra história
06/9/10 19:19
Aprenent
L'Ensenyat substituirà a l'ensenyant
06/9/10 17:08
Acudit
Aquest Nomen flipa tio! Quina càrrega política té aquesta Sílvia? Per no tenir no té ni experiència! I de quina esquerra parla? Flipa molt si es pensa que el Jaume fa cas del corrent d'esquerres! Ell si que està estancat fa dies!
06/9/10 14:54
Josep valentí
Molt bo el monòleg d'en Matthew Tree. felicitats per aquesta iniciativa. Les noves tecnologies s'imposen paulatinament però sense pausa. wassat
06/9/10 14:41
pere m.
Felicitats pel nou disseny de la publicació.
M'agrada més i crec que és més fàcil de llegir.
I felicitats també pel producte.
05/9/10 11:52
Garraleta
Estimat Cordobés:
Com qualsevol andorraneta que es preï, estava sucant els peus a la platja de Miami (la de debò, és a dir Miami Beach) quan m'ha arribat la teva pregunta. Me l'apunto i et contestaré després de les vacances. O, qui sap, potser et contestarà el mateix Bartumeu, demà, en la recepció al senyor petitet, i el convidarà a ell i a la seva senyora a la primera corrida de la temporada amb el següent cartell: 6 VAQUES 6 DE LA RAMADERIA GENER D'ORDINO
28/7/10 19:01
Cordobés
Voldria fer una consulta a la vostra bruixa:
És veritat que el Govern de Bartumeu vol recuperar la plaça de braus per fer a Andorra les corrides que s’han prohibit a Catalunya?

Posats a cagar-la i per tal d’atraure turisme com sigui no ve d’aquí...
28/7/10 18:50
Ramon Diaz
Des de fa molt de temps que ens coneixem, fins i tot en persona, donant-li una cara a aquella veu tant especial que ens feia vibrar amb els temes que tant profundament arribaven als nostres cors. Espero que puguis, estimat Josep Lluis, reprendre de nou la teva odisseia radiofónica que tants i tants oients ha omplert d'alegria. N'hi ha molts que es van fer sentir donant-los l'oportunitat de participar en la selecció musical i demostrant que la radio es molt més que un instrument de recepció. Marconi deu estar més que orgullós de veure que s'ha transportat l'emissió d'ones en una cosa molt més profunda i important, molt més dinámica i interactiva a ón gent amb ganes, amor per la seva feina i per fer feliços als demés hi han dedicat tota la seva energia, com tu. No he pogut acompanyar-te en aquesta etapa en RNA però sé com son els teus programes, la vitalitat i energia que hi dediques i que es impossible de superar. Per aixó em revolta la decisió de la directiva d'una radio que ha perdut la vocació per tornar-se una marioneta a les mans dels polítics. Sincerament, crec que et mereixes quelcom més que aquesta casa. MOLTA FORÇA i continúa! Tu ho pots fer!

Una forta abraçada del teu amic Ramon
28/7/10 00:33

Copríncep orgullós

Com a una bona russa, percebo la relació íntima i inseparable entre les flors i la bellesa. Allà on vaig néixer, les flors es regalaven per a qualsevol ocasió. Començava l’any escolar: tots els nens i totes les nenes portaven uns gladiols (habitualment tres) o un ram de crisantems... Les flors i la bellesa

Una de les coses que em falta a Andorra són símbols percebuts com a símbols per la major part de la població. Vinc d’un país on l’art de la propaganda política s’ha elevat a un grau superior, i fins i tot els nens passaven per un adoctrinament que se’n deia “símbols i rituals”. Festes majors

Aquest estiu, el Museu del Tabac (a Sant Julià de Lòria) i el Museu del Perfum (a Escaldes-Engordany) ens ofereixen una mostra de l’art de Niki de Saint Phalle, una petita finestra al seu món irònic i fantàstic, esfereïdor i joiós. No us espanteu amb les serps i els dimonis... L’amour, toujours l’amour, forever and ever

L’estiu no sembla haver arribat. Quasi cada dia cauen tempestes, i ens oblidem que, de fet, aquest és el nostre estiu: plujós i calorós, amb canvis radicals de temperatura el mateix dia. Un capritxós estiu de muntanya. Tot i així, aquest any és diferent. En realitat, cada any és diferent. Amb cada pas d’una estació a l’altra, i sobretot amb l’arribada El sol de mos amors llunyans

Un dia prens la decisió de convidar els teus amics i família a un viatge allà on se celebrarà un esdeveniment esportiu on participes. Et sembla una idea meravellosa. Després prens una decisió trivial, escollint un seient en un avió sense targetes d’embarcament. Baixar als inferns

Un dia –concretament el 5 de juny– una companya de classe dels Domadors de la meva filla Laura, Anna Machado, estava mirant la televisió amb el seu pare. De sobte es van sentir uns plors desesperats. La mare va venir corrent: “Què hi passa, aquí?” “El Rossi;” deia la nena. “El Rossi s’ha fet mal a la cama i no podrà córrer més.” L’esport i la televisió

Tots els amants de la bellesa delicada la destruïm despietadament. Les flors que formen part dels arranjaments florals ens alegren el dia i duren poc. Pensem que estan fetes per a nosaltres, perquè si no és així, ¿per a qui han nascut? Poques vegades utilitzem les flors artificials en la decoració: tallem flors vives. Una flor viva, efímera, és la que ens dóna plaer. Efímer món flotant

"Dis-moi ce que tu manges, je te dirai ce que tu es;” proclamava Brillat-Savarin fa un parell de segles. Aquesta afirmació es pot extrapolar: també som el que llegim, el que sentim i el que portem. Però físicament, tangiblement, som allò que mengem. A Andorra, en general... Un bon menjar

“La meva deformació professional m’ha portat sovint a voler conèixer per què existeixen les postres i el seu origen. Tenint en compte que les postres formen part dels aliments que consumim, he arribat a la conclusió d’investigar –i sempre amb suposicions– què i com deuria ser l’alimentació humana en els seus orígens. Què són les postres

La meva filla Laura és un sol de cinc anys. Ja ha lliurat la seva primera dent de llet a un ratolinet responsable, perquè li’n porti una de nova, que ja no caurà. Està a l’edat de fer preguntes, i fa uns dies demanà als padrins: “Si hi ha el Dia del Pare i el Dia de la Mare, ¿quan és el Dia de la Filla?”. La teva llum

El 12 de maig és el Dia Internacional de la Infermeria, i el Col·legi d’Infermeres i Llevadores d’Andorra organitza la conferència “Les competències de la professió d’infermeria a Andorra”, que tindrà lloc el 8 de juny de 2010, a les 18 hores, a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Salut

El fet de ser lectors habituals d’un diari o d’un altre ens defineix tan clarament com el fet de ser del Barça o del Madrid, com el fet de pertànyer a un partit polític, com la nostra professió. La seva línia editorial té un paper destacat en la construcció social de la realitat. No desestimarem la part que hi... El defensor del lector

Divendres passat, per Sant Jordi, la Comissió Nacional Andorrana per a Unesco organitzava la lectura contínua del llibre Set lletanies de mort d’Antoni Morell. Els lectors, un per un, pujaven a la plataforma al mig de la plaça del Poble. Davant d’ells, hi havia la famosa fotografia de la sentència. Mai més no m’aixecaré

Aprofitant la recentment passada Diada de Sant Jordi, encara tenim l’excusa per regalar llibres a aquells éssers estimats que no veiem a diari –i per suposat, a nosaltres mateixos. La nova edició dels Cassigalls, de Sergi Mas és una bona tria, tant per la seva exquisida qualitat literària Casigalls

Ja no distingeixo entre els morts i els vius. Les preocupacions d’aquesta envergadura han deixat de tenir sentit. Tant me fa que ens separin segles. Hi ha distàncies insalvables entre habitants de castells amb les màximes llatines escrites al sostre i –a falta d’una definició més concreta– jo.... A Montaigne

Sempre he trobat que la realitat andorrana és singular, molt particular i força paradoxal. Com a exemple del seu caràcter poc comú, es podria citar el fet que en els tretze anys de la meva residència, he sentit més d’una vegada que Andorra es percep com una illa. Les comparacions amb la vida illenca... Repte

La meva filla Laura, una persona de gairebé cinc anys i opinions independents, es va despertar dissabte al matí amb la idea de visitar un museu. Com a nena raonable, expressava certs dubtes sobre les seves possibles reaccions al contingut dels museus que es podrien visitar... Generant electricitat

En una de les múltiples obres de teatre dedicades al tema de “Mozart i Saglieri”, el vil Saglieri, a punt d’enverinar el geni de la música, li diu: “Mozart, tu ets un déu i no n’ets conscient”. Ignasi Morató i Laura Luke –d’estudimorató– són força mozartians. Les seves imatges captiven... Imatge global

Recordo com a l’escola primària, quan just començàvem a estudiar idiomes estrangers, els meus mestres em van encoratjar a aprendre de memòria –en l’expressió francesa, amb el cor, “par coeur”– unes estrofes de Les contemplations, de Victor Hugo. El poema “La source tombait du rocher...” Editorial Andorra

<< Anterior 1 2 3 Següent >>


<% %>