Estimats diocesans, estimada Església d’Urgell,
En aquest diumenge celebrem la Pasqua del Malalt, enmig de la cinquantena pasqual. L’Església ens recorda el poble que viu en la malaltia. Ressonaria aquella frase de sant Ignasi de Loiola: cal fer redempció. La vida s’ha de gastar per a salvar i estimar a qui tenim al costat. L’Evangeli d’aquest VI diumenge de Pasqua (Jn 14,15-22) ens convida a viure i romandre en l’amor de Crist: “Si m’estimeu, guardareu els meus manaments”.
L’amor cristià és sempre un amor concret i encarnat: “Quan estava malalt em vàreu visitar…” i “quan us van veure malalt?”. “Cada vegada que ho fèieu a un d’aquests per petit que fos m’ho fèieu a mi” (Mt 25,31-46).
El papa Lleó XIV, amb motiu de la Jornada Mundial del Malalt del passat 11 de febrer, afirmava que estimar de veritat no és només sentir compassió, sinó apropar-se i cuidar concretament. El malalt necessita presència, sentir-se escoltat i acompanyat realment. La caritat cristiana implica gestos concrets. Cuidar els malalts és una missió important per a nosaltres que ens sentim Església, i així podem donar un testimoni a tota la societat. Per això és tan d’admirar la vocació del personal mèdic i sanitari, dels familiars, dels voluntaris… És un servei que fa visible la misericòrdia de Déu i convida els malalts a viure la seva situació amb fe i esperança i a oferir el seu dolor per la pau del món, en aquests moments de tant sofriment i destrucció.
La 27a celebració de la Pasqua del Malalt a la nostra diòcesi ens convida a reflexionar sobre el tema de cuidar en la pastoral de la salut. La condició humana és fràgil moralment, espiritualment, físicament i mentalment. Tenir cura no és un verb de luxe. És essencial per a existir. Hi ha cuidadors i cuidadores que es trenquen. I qui cuida qui cuida? Cuidar no és només donar, sinó donar-se. Sense caure en un buscar-se a un mateix, ens cal tenir cura del nostre cos i de la nostra ànima per tal de poder cuidar els altres. Les tradicionals cinc “C” del cuidador: compassió, competència, confiança, consciència, compromís.
Aprofito aquestes lletres dominicals per a convidar-vos a participar en el 46è pelegrinatge diocesà a Lourdes, que tindrà lloc, si Déu ho vol, del 25 al 27 de maig. Serà una bona ocasió per a retrobar-nos com a diòcesi, acompanyant els malalts, entorn de Maria, i poder presentar a la Mare de Déu la malaltia, l’edat avançada, els neguits i els anhels que portem al cor.
El Santuari de Lourdes ens ofereix aquesta cura del cos i de l’esperit. Allí, als braços de la Mare de Déu, ens sentim fills, som Església, família dels fills de Déu. Allí pregarem i celebrarem la nostra fe. Amb els malalts exercim aquella caritat que no mor mai.
Us convido, doncs, aquesta setmana a visitar algun malalt, i us emplaço a acompanyar algun malalt o persona gran a la celebració de l’Eucaristia del proper diumenge. Amb el desig de trobar-nos al Santuari de la Mare de Lourdes ben aviat, del vostre bisbe i servidor,
✠ Josep-Lluís Serrano
Bisbe d’Urgell
