La fibromiàlgia i la fatiga crònica, a cada persona, els seus símptomes són diferents, però alguns tenim alguns punts en comú. Els símptomes inclouen dolor en músculs, articulacions, ossos i lligaments, així com insomni, ansietat i fatiga. I en el meu cas, pel que fa a la fatiga crònica, els meus símptomes similars empitjoren amb l’estrès, el clima fred o l’activitat física. Apareixen problemes digestius, pèrdua de memòria, vertigen i migranyes, entre molts d’altres.
La fatiga de la meva fibromiàlgia se sent com un estat constant de cansament que em disminueix l’energia i la capacitat mental. La fatiga m’angoixa, fa que el meu cos se senti pesat i feble. Contribueix a tenir aquesta boira cerebral que comporta la pèrdua de memòria i l’oblit.
Respecte als trastorns del son: la manca de son de bona qualitat és una part important del problema. A mi, personalment, els problemes del son és un dels símptomes que es tradueix en un despertar sense renovació o patir insomni. La fatiga de la fibromiàlgia no és fàcil de tractar. Els dies bons, la fatiga pot ser tolerable. Tot i això, en els dies dolents em són impossibles pels dolors que tinc.
Sé que la idea de fer exercici pot sorprendre, però la manca d’exercici pot fer que els meus músculs es tornin rígids i més dolorosos, cosa que també ajuda a que em senti fatigada. Per això sempre procuro fer-ne una mica, encara que estigui esgotada. He de reduir l’estrès, ja que em deixa més fatigada.
Faig respiració profunda, meditació, escolto música… Són algunes tècniques que m’ajuden, una mica, a controlar els dolors. Sentir-te cansada des que t’aixeques fins que et fiques al llit sense un motiu aparent, amb dolor constant i difús i que afecta tot el meu cos és esgotador.
Abans em menjava el món. Era capaç d’iniciar qualsevol projecte i gaudia enormement de cada cosa que feia amb el meu marit, els meus fills i tota la família. A la feina, igual. Arribava la primera i me n’anava la darrera, m’implicava en totes les iniciatives, assumia responsabilitats, etc.
No obstant això, quan comencen a desenvolupar-se els símptomes de la malaltia, no tornes a ser la mateixa persona, mai, ja no ho pots ser per molt que vulguis. Et costa tirar endavant: no pots dormir, no pots pensar amb claredat i et fa mal activitats com netejar, caminar, agafar pes, cosir, escriure, etc. Vols, però no pots, i et sents limitada perquè el teu cos no respon. I per si no n’hi hagués prou, no toleres el soroll, la llum forta i tampoc les olors.
La hipersensibilitat que sento provoca una pèrdua de la meva qualitat de vida. I a sobre, es pateix també depressió i ansietat. Buscar distraccions per a ocupar tot el meu temps és també un bon consell. En el meu cas, fer puzles, jocs de paraules etc.
La millor manera de conviure amb la malaltia és assumir-la com a part del dia a dia, sense sentir-me culpable i sense comparar la meva vida actual amb què tenia abans, que no tornarà mai. El que necessito és una atenció sanitària adaptada a les meves necessitats, i a les altres persones que també tinguin la mateixa situació que jo. Socialment, la malaltia encara és difícil d’entendre.
