Al meu entendre, les persones, generalment, no comencem a ser conscients de la vida i del que és viure fins que ja n’hem consumit més de la meitat. A la vida cal estar presents del tot. És un malbaratament imperdonable no fer-ho. Un malbaratament d’una cosa irrecuperable és que quan alguns siguin conscients del que han fet els serà massa tard. La vida no viscuda no es pot recuperar. Aquesta afirmació vessa drames i gairebé convida a la desesperació i al plor.
La vida és el més valuós que tenim i, generalment, no li prestem l’atenció i la dedicació que requereix. Procura no ser tu un dels que ho fan malament. Ets a temps.
Tots arribem a experimentar por quan creiem que la nostra vida està en perill, com ara en un accident d’automòbil o en un atracament. Però, també podem sentir aquesta emoció quan anticipem una amenaça que encara no és present, com quan caminem per un atzucac fosc i solitari a meitat de la nit.
Molts confonen l’èxit amb la felicitat. No obstant això, no han d’anar necessàriament units. Alguns creuen que una cartera més plena o una casa més luxosa són requisits imprescindibles per a una vida plena i en aquesta convicció enterren les seves vides.
Viure sense por és viure lliure i feliç. Viure sense por és viure sense culpa, ira ni ressentiment.
Viure sense por és viure en el present. És viure des de l’acceptació, la responsabilitat i l’amor.
El món està patint una de les transformacions més grans de la seva història i la manera que teníem de veure el món ja no resulta útil, l’important és començar a prendre consciència i després anar fent passos fins que et sentis preparat per a afrontar les decisions.
La felicitat arriba quan no actues per i per a la por, sinó per i per a a tu mateix, malgrat el risc.
