Aquest passat octubre va entrar en vigor la prohibició de venda de purpurina i altres microplàstics, que ha dictat la Unió Europea. L’objectiu és reduir l’ús de microplàstics un 30% per a l’any 2030, contribuint així a la lluita contra la contaminació ambiental.

No us enganyaré. A mi, personalment, la purpurina m’ha donat molta vida. Mai he dit que no a un bon brilli-brilli i se’m farà estrany no veure-la per tot arreu en èpoques tan assenyalades com Halloween, Nadal, Festivals… On hi ha lluentor, hi ha alegria; però haurà de ser un altre tipus de lluentor perquè no, no hi ha alegria a costa de carregar-se el planeta.

Per aquest motiu, t’explico una mica més de què va aquesta mesura i algunes alternatives a la purpurina, perquè continuem brillant, però amb la consciència més tranquil·la i el planeta més net.

Per què cal acomiadar-se de la purpurina?

El passat 25 de setembre, la Comissió Europea va publicar un reglament que restringeix l’ús de microplàstics afegits intencionadament a alguns productes d’ús quotidià, com són la purpurina i les microperles exfoliants.

Els microplàstics són partícules de polímers sintètics d’una grandària menor als cinc centímetres. Són orgàniques, insolubles i resistents a la degradació, per la qual cosa danyen tremendament el medi ambient.

Els ecosistemes aquàtics són els més afectats, ja que aquestes diminutes partícules s’acumulen dins els oceans i són ingerides per espècies marines, com a esponges, corals, balenes i taurons. La xifra és alarmant: s’estima que a la Unió Europea s’alliberen anualment 42.000 tones d’aquests microplàstics. També es troben en ecosistemes d’aigua dolça i terrestres, arriben als aliments i a l’aigua potable. Tot això contribueix a la contaminació constant dels ecosistemes i les cadenes alimentàries, arribant també al cos humà.

I ara què?

Els qui creguin que la vida serà més grisa i avorrida sense purpurina estan equivocats. Existeixen alternatives que ens permeten continuar brillant sense posar en perill el nostre planeta.

Una d’elles és la purpurina biodegradable, elaborada a partir de materials vegetals en lloc de plàstic, la qual cosa permet la seva degradació natural en el medi ambient sense contaminar. La majoria d’aquestes fórmules estan basades en nanocristalls de cel·lulosa o algues marines. A més, són més amigables amb la pell, ja que no provoquen reaccions, i més fàcils d’eliminar que la purpurina tradicional (qui no s’ha aixecat amb purpurina a la cara des de fa dies?)

També s’està parlant molt sobre les micas naturals. Procedeixen de minerals molt brillants que, quan es molen, creen pols amb centellejos lluminosos. S’utilitzen en una àmplia gamma de productes cosmètics i de bellesa a causa de la seva capacitat per a reflectir la llum i agregar lluentor. No obstant això, sorgeix un problema ètic i ambiental: l’extracció d’aquest mineral en països amb alts nivells de pobresa, com l’Índia, Madagascar i alguns països africans, sovint està relacionada amb l’explotació infantil i la violació dels drets humans. A més, la seva extracció, sense un control adequat, esgota recursos naturals.

Per a abordar aquests problemes, podem prendre dues mesures. En primer lloc, podem optar per  marques que siguin transparents en la seva cadena de subministrament i que es comprometin a obtenir micas de manera ètica. Una altra opció és triar productes que usin mica sintètica, que es produeix en laboratoris i sigui respectuosa amb el medi ambient.

Adeu-siau, purpurina!

Mesures com la prohibició de la purpurina ens fan més conscients que les nostres decisions quotidianes tenen un impacte real en el món. La bellesa, sovint considerada superficial, adquireix un nou significat i valor en aquest context. Ens insta a exigir més a les empreses i a nosaltres mateixos, a elevar el llistó, perquè una bellesa amb consciència és poderosament enlluernadora.

Per bellezactiva.com