“El sucesor”, de Xavier Legrand

El francès Xavier Legrand, director de la multipremiada pel·lícula ‘Custodia compartida’ (2017), estrena el seu segon llargmetratge, ‘El sucesor’, després de competir en la passada edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià. Es tracta d’una adaptació d’una novel·la d’Alexandre Postel, amb guió del mateix Legrand i Dominick Parenteau-Lebeuf, que planteja un inquietant i torbador melodrama personal al voltant dels secrets terribles i inconfessables dels progenitors.

A ‘El sucesor’ el protagonista és un jove en la trentena i reconegut director d’una casa parisenca de modes, Ellias Barnès (Marc-André Grondin), amoïnat per unes punxades al pit que podrien procedir de les afectacions cardíaques que pateix el seu pare. Però el punt de no retorn de la història és la sobtada notícia de la mort del seu pare a Montreal, a qui fa anys que Ellias no veu i de qui se sent molt distant i allunyat.

De cop i volta, Ellias haurà d’aturar la seva atrafegada vida per a encarregar-se del funeral, ja que cap familiar directe se’n vol fer càrrec. Aleshores és quan descobreix coses inaudites del seu pare com un secret esgarrifós d’impossible digestió per al fill, un fet que subsumeix amargament a Ellias. Enmig de l’angoixa i l’horror creixent, destaca el paper del veí (Yves Jacques), l’únic amic del pare difunt, una peça imprescindible de la trama, aportant la seva involuntària participació en aquesta tragèdia familiar en majúscules. Legrand planteja el tema de la culpabilitat a través d’una violència patriarcal que es pot heretar congènitament. Legrand esbossa com la llavor del mal pot perviure en els descendents, receptors d’una transmissió enverinada

TOTES LES NOTÍCIES