En una recent conversa, uns amics francesos em comentaven que en el seu país es consumeix cada cop més vi blanc i rosat, en detriment del vi negre. Suposo que a Andorra i Catalunya, potser a vostra casa també, passa un mica el mateix. A diferència dels nostres ascendents, que preferien vins d’alta graduació, principalment negres, les joves generacions, i no tan joves, en general tenen tendència a triar vins de baix contingut d’alcohol, sobretot blancs, cosa que es pot comprovar en el restaurant, només que un es fixi en quins vins s’hi serveixen.

Cada cop hi ha un major coneixement de la cultura del vi. Inclou saber les qualitats de cada varietat de raïm i conèixer quines han estat les millors collites en termes de qualitat. Les persones es documenten sobre el tema, per a poder triar entre l’amplia gamma de vins que ofereix l’establiment on els compres. Algunes persones, alienes a la professió de sommelier, esdevenen -són- uns autèntics experts.

Preguntades sobre el tema algunes de les persones joves que conec, totes coincideixen en dir que el vi negre de graduació «els crema en passar per la gola». Per un altra costat afirmen que una menor graduació i un menor consum els permet no donar positiu en la prova d’alcohol a la sang.

Al meu parer, la majoria de transformacions que ha patit el món del vi han estat positives arreu. Entre elles l’enoturisme i el tast de vins. Tanmateix crec hi ha alguns canvis pendents, com podria ser substituir el tap de suro, per un tap metàl·lic a rosca, cobert de resina epoxy a l’interior, per a evitar modificar el gust original. A Austràlia i Alemanya han adoptat fa anys el tap metàl·lic perquè diuen que el de suro modifica el característic sabor genuí del vi.

Andorra ha fet uns grans avenços per a tenir una pròpia cultura del vi. Molts anys enrere a Andorra ja hi existien vinyes a Engordany. Prova de tal afirmació és el fet de que la quèstia, impost anyal que es lliurava als coprínceps, incloïa un o més bots de vi. Ara, les vinyes són a Sant Julià de Lòria.

Actualment es prima la qualitat per sobre de la quantitat. Una de les característiques que diferencien el vins d’alçada, com el nostres, és la lenta maduració i alta minerabilitat que li donen un gust especial, molt apreciat entre les persones enteses en vins.

Hi ha qui opina que en realitat, els vins blancs i rosats, no són vins, sinó una altra cosa. De fet, cada un d’ells té característiques pròpies i qualitats ben diferenciades. Els vins negres solen portar menys sucres que els rosats i blancs, llevat dels catalogats com a secs.