No fa gaire, remenant les xarxes socials em vaig quedar mirant la pàgina d’un amic que té un restaurant, per a mi, un molt bon restaurant on ell s’atreveix amb tot i a tot… Des d’unes croquetes sublims, aus fumades donant-li una cocció perfecte, fins a unes postres picants… I és el cuiner, el cambrer i el que faci falta.

Poc a poc, la gent el va coneixent i comencen a parlar molt i molt bé, crec ( i això és opinió meva) que ja van tard!!

Dins d’aquest atreviment que ofereix, no només hi ha el menjar, també hi ha el beure on busca productes diferents i fins i tot elabora algun licor més que interessant.

Aquí és on m’entren els dubtes i no pas pel meu amic, no. Sinó pels clients.

El primer que em passa pel cap és… Si algú va a menjar atreviment, per què no es beu l’atreviment també?

Per què ens mengem un arròs amb gambes i cap de garrinet però no ens atrevim a prendre’l amb algun vi més atrevit, ja sigui un brisat o algun vi d’una zona més desconeguda i acabem prenent un d’aquells vins, que els tenim més que tastats, que sembla que llepem un tauló de fusta i de pas ja matem el plat que hem demanat?

Sempre he defensat que el millor maridatge és el menjar que t’agradi amb el beure que t’agradi, però si que és cert que de tant en tant i quan anem a viure alguna experiència diferent, ens hem d’atrevir, perquè si no ha canviat la història, els plats entren per la vista, l’olfacte i el gust… i el vi? Ai!! El vi també!!!

Ens hem d’atrevir, tant a menjar com a beure, d’una altra manera és atrevir-se… a res!!

Sergi Figueras. Sommelier
Co-Founder Thunder Wine Makers
Millor Sommelier de Catalunya i Espanya 2012