L’antropòloga Margaret Mead considera que històricament han existit tres formes diferents d’adquirir coneixement. Inicialment els pares ensenyaven als seus fills, després el pares i els fills aprenien conjuntament i actualment els pares aprenen dels seus fills. Els fills han esdevingut els protagonistes en la nova societat del coneixement, on per primera vegada en la història, el paper de la joventut il·lustrada i socialment compromesa ha passat a ser determinant.

Ens trobem amb una joventut que si s’ho proposa, es pot convertir en motor de la història. Tenim els exemples dels joves creadors de Windows i de Facebook. Es necessiten “Bill Gates“ innovadors i creatius que lideren canvis tecnològics, en una nova societat en la que la robotització del treball, modificarà substancialment la vida laboral, avançant cap una desitjable plena ocupació, que acabarà generant una clara disminució en la dedicació horària, relegant en segon lloc el treball a favor de l’oci i el joc creatiu.

La joventut pot i deu començar a produir importants canvis tecnològics, que poc a poc, poden acabar esdevenint revolucionaris. Poden obrir nous camins, amb unes motxilles buides de prejudicis maldestres que els hi han deixat els seus predecessors. Seria bo poder comptar amb la logística, que els hi pot proporcionar el col·lectiu sènior, que arribarà a ser una tercera part de la població, oferint la seva pretesa saviesa dels anys, compensant la innovació tecnològica dels joves amb l’experiència vital dels sèniors.