Cartografiar de forma oficial els riscos naturals geològics i geotècnics deriva dels preceptes de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, la qual estableix que el Govern ha d’elaborar i aprovar l’esmentada cartografia, diferenciant nivells de perillositat segons la ubicació dels terrenys. Igualment la Llei preveu que la cartografia de riscos ha de mantenir-se degudament actualitzada.

L’aprovació té lloc després del període d’exposició pública de la mateixa, el passat mes de juliol, i una vegada incorporats els ajustaments en els terrenys que es deriven de les al·legacions presentades durant l’esmentat  període. Les al·legacions presentades es refereixen a modificacions puntuals dels nivells de perillositat assignats a àmbits concrets de la cartografia.  

Aquesta nova versió de la cartografia substitueix la darrera versió datada del 2005. L’actualització consisteix en l’adaptació de la informació a l’evolució de la normativa, als avanços assolits en l’estat de la ciència i de la tècnica en el marc dels fenòmens de risc natural, i als estudis de detall aprovats, a partir de l’elaboració de la “Zonificació del territori relativa a riscos geològics i geotècnics” aprovada pel Govern per Decret del 2 de març de 2005.

Aquesta nova cartografia abasta un àmbit geogràfic molt més ampli que la cartografia del 2005, perquè si bé cobreix totes les àrees que eren cartografiades al 2005, incorpora també altres zones considerades sensibles com a resultat dels nous estudis de detall o estudis generals realitzats en els darrers anys, i també inclou tots aquells terrenys inclosos en Unitats d’Actuació definides en els Plans d’Ordenació i Urbanisme Parroquials. Així doncs, l’actualització de la cartografia de riscos naturals geològics i geotècnics comprèn la totalitat del sòl urbà i urbanitzable del nostre país, i una part considerable del sòl no urbanitzable.

La cartografia de riscos naturals geològics i geotècnics classifica els terrenys en funció del seu nivell de perillositat (perillositat alta, mitjana, baixa o molt baixa). Segons el nivell de perillositat es poden autoritzar un cert tipus de llicències urbanístiques, amb més o menys restriccions, o bé cap limitació. Igualment el nivell de perillositat determina els tipus d’usos als que poden ser destinats els terrenys afectats per risc natural, la classe d’estudi i proteccions que cal dur a terme per desenvolupar aquests usos o obtenir un a llicència urbanística, i els procediments tècnics i administratius per materialitzar-ho.

D’aquesta manera la cartografia de riscos naturals constitueix un instrument pràctic i útil, tant per al Govern i els Comuns com per als particulars i els professionals del sector (arquitectes, enginyers, etc) en tant que coneixen les possibilitats de cada terreny i el procés tècnic i administratiu que han de realitzar per obtenir les autoritzacions urbanístiques pertinents.