A la vida venim amb un full en blanc sota el braç, una puresa que no entén de diferències, que no parla cap idioma, ni es deixa classificar. Nen o nena, home o dona, una característica, un denominador comú ens envolta: l’amor al proïsme. Cadascú de nosaltres tenim un origen, els nostres pares, amb la figura de la mare al capdavant. Però, no sempre hi ha la mare com a figura principal. Per diferents circumstàncies, en ocasions, és el pare sol, o l’àvia, els oncles, etc, els que hauran de criar la canalla.
Pel que fa a mi, vaig ser criada per un pare, la meva àvia paterna i oncles. A tots ells, els dec el que soc avui. Gràcies a ells estic en aquesta societat. I, tots, som elements clau de la societat en què vivim i hi contribuïm, precisament, amb fills ben criats, persones preparades per a desenvolupar-se en la vida.
Ser mare vol dir canviar la teva vida, el teu temps i la teva manera de pensar focalitzant-te en els teus fills. Significa donar tot el teu cor i lliurar les teves forces cada dia per a tirar-los endavant i ensenyar-los a viure. Voler aprofitar i esprémer cada moment al màxim. Tenir sentiments trobats en veure com els fills creixen. Sentint nostàlgia quan avancen fent passes de gegant per la vida.
La maternitat no vol dir somriure sempre, sinó també plorar de vegades. Són moltes nits d’insomni, carreres, emergències i dubtes. Probablement, sacrificar les metes, les aspiracions o la vida pels fills no fa d’una mare un ésser valent, però sí la persona més tenaç i generosa del món.
Una mare vol que als seus fills els vagi bé la vida, però també vol que hi hagi tempestes i aprenguin a enfrontar-les. Ser mare, per a mi, ha estat el dia a dia sense saber què segueix, com un quadern obert que s’escriu cada jornada, amb noves històries i emocions.
Es la nostra debilitat, és el nostre punt fort i, aquest, sempre serà l’amor cap als qui cada dia encenen el cor i les ganes de viure, els fills. De tots els regals que la vida pot donar, no n’hi ha cap com ser una bona mare. És el més gran de tots els regals.
Àvia, tu que vas ser mare i vas fer de mare per segona vegada i àvia alhora, per a mi, la teva neta, vull que sàpigues, que des del cel vull dedicar-te aquest poema per a tu.
Tu ets la llum del meu camí,
la meva roca, el meu refugi.
Amb amor i paciència infinita,
m’inundes de calidesa ben rebuda.
Vaig trobar l’alegria al teu somriure,
la pau als teus braços, segura i coixinada.
Al teu cor, un amor inesgotable,
que em va guiar i em guies a cada passa del meu viatge.
La teva força serà indomable,
et vas multiplicar per a cuidar-me a mi i als altres.
Amb tendresa et desvivies per nosaltres,
fent de cada instant un record memorable.
Has estat i ets el batec del meu cor,
la meva inspiració i esperança.
Celebrem aquest dia dedicat a tu, àvia.
Mare meravellosa,
amor infinit que mai no es podrà acabar,
sempre estaràs dins de la meva ànima.
Et vaig voler, t’estimo i t’estimaré on sigui que et trobis
La teva neta (Charito).
Moltes felicitats a totes les mares del món, que exerceixen la tasca de ser-ho, i les que ho fan per circumstàncies de la vida que els ha tocat.
