Les llaminadures i sucs tenen dues coses dolentes: produeixen càries i aporten sucres en abundància amb les seves respectives calories, una de les causes de l’augment de l’obesitat infantil.

La càries és una malaltia infecciosa. Produïda sobretot per un microbi que es diu Estreptococ Mutans. Per a evitar que aquest bacteri es multipliqui i ataqui les dents o queixals hi ha dos fronts: la higiene dental i una sèrie de normes d’alimentació.

Els sucres de la dieta, sobretot la sacarosa (que és el sucre comú) fan que els bacteris produeixin àcids que descalcifiquen la dent apareixent la càries.

Això ocorre més: si l’aliment és enganxós, com les llaminadures i alguns caramels; en substàncies àcides com alguns sucs i refrescos i si es prenen a part dels menjars.

Durant els menjars es produeix més saliva i l’arrossegament que suposa el menjar en ser empassada fa que els sucres estiguin menys temps en contacte amb les dents. Entre hores, els sucres romanen més temps en la boca i per això són més nocius per a les peces dentals. A més, en els menjars sol haver-hi aliments amb greix i proteïnes que fan pujar el pH, és a dir, disminueixen l’acidesa dels menjars dificultant així l’agressió a l’esmalt dental.

D’altra banda, després dels menjars, el que recomanem és rentar-se les dents, amb el que definitivament aquests sucres s’eliminen.

Per tant, i en resum, els nens no han de prendre dolços, llaminadures, ni líquids ensucrats entre hores. Però cal tenir en compte que els piscolabis salats, de la mena de patates fregides, cotnes, etc. també tenen hidrats de carboni complexos, que es degraden en dissoldre’s amb la saliva donant lloc a sucres simples que també perjudiquen les dents.

Per familiaysalud.es / AMIC – Tot Sant Cugat