No em sembla que el tema de les pensions tingui gaire a veure amb la crisi actual, que colpeja especialment les condicions de vida de les persones grans. Molt abans, els poders polítics i econòmics ja plantejaven les reformes per a disminuir les pensions.
Bona part dels canvis legals, restrictius en matèria de pensions, ja es van dur a terme a partir del 2008 introduint el factor temps. És a dir, només si has cotitzat 40 o més anys tens dret a la pensió de retir íntegra, que correspon als punts de vellesa que tens acumulats, aplicats els coeficients reductors pertinents.
Si un ha cotitzat menys de 40 anys, rep només la part proporcional. Per a generar capital jubilació, un cop complerts els 65 anys, és necessari haver cotitzat entre 60 i 180 mensualitats. Rebrà en aquest cas el retorn d’allò que un ha cotitzat per vellesa, més l’interès legal aplicable.
Per a acabar-ho d’adobar, al resultat dels punts de vellesa acumulats amb posterioritat a les modificacions legals esmentades, se’ls aplica una reducció per trams del 25, 50 i 75% si el càlcul de la pensió teòrica representa una, dues o dues vegades i mitja el salari mínim oficial establert.
A més de reduir dràsticament les pensions futures, es substitueix l’aplicació de l’IPC per una fórmula complexa que pretén fer sostenible el sistema d’actualització anyal de les pensions. A la pràctica, suposa gairebé llur congelació i pèrdua creixent de poder adquisitiu.
Ens diuen que no hi haurà diners per a pagar les pensions públiques, quan a cada exercici comptable tenim a Andorra un excedent recaptatori de prop de 40 milions d’euros i unes reserves que freguen els 1500 milions d’euros, acumulades al llarg dels anys.
Em demano per què les pensions, fins ara, s’han finançat solament amb les cotitzacions i no s’han considerat altres ingressos fixos, com poden ser, els que provenen d’impostos o parapúbliques. La llei de la seguretat social contempla tal possibilitat.
Al meu entendre, l’Estat andorrà té un deute històric amb el Fons de Reserva de Jubilació. Em refereixo concretament als 255 milions d’euros esmerçats per la Caixa Andorrana de Seguretat Social per a pagar les pensions no contributives entre 1968 i el 2008. Ara l’estat les pren a càrrec.
Considero que els negres averanys que es pronostiquen per a les pensions són més aviat fruit d’una construcció política i ideològica que quelcom tècnicament cert. Amb voluntat política i social es podrien escometre les reformes necessàries.
Si donem per segur que no hi haurà diners per a les pensions públiques em pregunto per què desgraven les privades. El diner que aflueix cap a les pensions privades es podria dirigir a les públiques, reforçant llur sostenibilitat.
Crec que d’un cop de destral es vol eliminar de soca-rel la solidaritat entre generacions que fins ara ha caracteritzat el nostre sistema de pensions per repartiment. Semblaria que es vol dirigir aportacions cap a un sistema privat per capitalització que encara ningú ha dit qui el garantirà.
