El psiquiatre germànic-estatunidenc Flerbert Freudenberg, va ser el primer professional que es va referir a aquesta síndrome l’any 1974, descrivint-la com: “un estat crònic d’esgotament físic i mental derivat del treball i que es manifesta quan el treballador percep una gran diferència entre la realitat del seu treball respecte a les expectatives o ideals que s’havia format amb anterioritat”. Es tracta, per tant, d’un estrès laboral constant en el temps.

Encara que el Burnout no és exclusiu d’unes professions concretes, sí que és cert que es dona amb major freqüència en aquelles de caràcter social com és el cas del personal sanitari, professors, psicòlegs o agents de seguretat, entre altres.

Els símptomes que es presenten són:

• Falta de desinterès cap al treball.
• Apatia.
• Maldecaps i musculars.
• Insomni.
• Ansietat.
• Problemes estomacals.
• Dificultats de concentració.
• Insatisfacció personal.
• Baixa autoestima.
• , etc.

A conseqüència d’aquesta simptomatologia, es produeix: augment de l’absentisme laboral, falta de productivitat i un mal tracte cap als clients o pacients.

Per a diagnosticar aquesta síndrome sol realitzar-se un qüestionari anomenat Maslach Burnout Inventory (MBI).

El tractament és similar al d’altres tipus de depressions (és a dir, fàrmacs i teràpia psicològica) per la qual cosa és recomanable davant qualsevol senyal d’alarma acudir a un professional de la matèria per a iniciar un tractament que pugui ajudar-nos com més aviat millor.

També ajuda molt iniciar-se en tècniques de relaxació, buscar el recolzament de la família i amics més propers, portar una alimentació saludable i practicar l’exercici físic.