Tant la Xina com els Estats Units ja van explicitar fa temps que consideren el desenvolupament d’intel·ligències artificials com una prioritat estratègica per a aconseguir el domini tecnològic o, almenys, no dependre d’altres països per a utilitzar aquest tipus de solucions. Fins i tot Rússia, sense explicitar-ho tant, també està invertint en aquest camp amb mires estratègiques.
I Europa, mentrestant, què fa? Perquè, segons la revista Forbes, sembla que està quedant enrere. La reconeguda publicació denuncia que cap empresa o iniciativa europea es troba entre les principals del món per a desenvolupar motors de IA propis; les principals i més conegudes companyies del sector són la nord-americana OpenAI (famosa aquests dies pel reeixit ChatGPT), al costat de les també nord-americanes Microsoft i NVIDIA, i encara que DeepMind és britànica (fora de la UE, però geogràficament, continent europeu), és propietat de Google, per la qual cosa hem de considerar-la també dins d’aquest paquet.
També tenim a les xineses Baidu, Huawei i Inspur, a la sud-coreana Naver, i a la israeliana AI21 Labs.
L’únic país europeu que, segons indica Forbes, sembla haver-se preocupat pel desenvolupament de la IA en el Vell Continent és Alemanya, l’associació de desenvolupament del qual de IA (que participa en el programa europeu LEAM:AI al costat d’altres associacions nacionals) compta amb el suport de la potent indústria germànica, amb marques tan conegudes com Bosch, SAP, Bayer o Merck, la qual cosa li permet tenir un pressupost folgat per a fer coses, encara que aquest es veu àmpliament superat pel de les empreses abans esmentades.
Per què és important que Europa pugui dotar-se de models de IA propis i no solament utilitzar aquells desenvolupats per altres països? Per diverses raons, sent la primera d’aquestes, que un tall en els serveis pot deixar a la UE sense poder emprar els models sobre els quals es basarà bona part de la seva activitat. Podríem paral·lelitzar aquesta situació amb la del tall del gas procedent de Rússia que ha posat en un compromís la política energètica de la Unió i, de pas, ha encarit notablement el preu de l’electricitat.
Utilitzar els serveis d’uns altres suposarà també pagaments recurrents, cosa que significa que aquests diners abandonaran el continent europeu, pot ser per a no tornar més.
Finalment, el panorama que es presenta és el d’empreses europees pagant per a utilitzar models d’uns altres que, al mateix temps, estaran entrenant gratis, ja que li proporcionaran nous conjunts de dades.
Per Tecnonews
