Aquesta dualitat que tots tenim a la ment entre pensar en positiu o negatiu és una cosa que hem d’aprendre a manejar. Alguns es pregunten. Per què la meva ment pensa en negatiu? La resposta és senzilla, encara que desconeguda per molts. La funció més primitiva de la nostra ment és detectar les amenaces i aconseguir la supervivència. Per a la seva pròpia protecció es nodreix de les experiències negatives que ha passat. Aquesta part del cervell no es preocupa de ser feliç.

Per això, sentir-se feliç és un treball diari que hem de fer nosaltres, com acceptar reptes o intentar de nou fer alguna cosa que ens ha danyat. Em refereixo per exemple a tornar a tenir parella, a tornar a conduir després d’un accident i coses similars. No dic que sempre ho puguem obtenir i que totes les coses depenguin de nosaltres. Però si hi ha alguna cosa que podem fer, i és treballar perquè la part negativa no sigui la que guia la nostra vida.

Podem vèncer aquesta part sense cap lloc a dubtes. Però mai desapareixerà. Per aquest motiu hem d’aprendre a conviure amb la negativitat. Hem d’aprendre a com a mínim mantenir un equilibri. I dic com a mínim, atès que l’ideal seria que guanyes la nostra actitud positiva. A mi m’agrada dir que la por no sigui el que guia les nostres decisions, però que tampoc perdem la nostra prudència. Podríem dir d’una forma poètica que: “El nostre cervell s’encarrega de mantenir-nos vius i el nostre cor de ser feliços”.

Tots els articles a www.juanjuncosa.com.