Diuen els meus amics, sobretot els que més aprecio, que soc com en Gargamel, si, aquell personatge que volia caçar els Barrufets i que es passava el dia renegant. I reconec que és veritat, però no em queixo ni remugo perquè si, crec que ho faig per inconformisme.

El cas s’agreuja, sobretot, quan soc a classe de tast. Potser tinc el problema que no ho sé diferenciar, ser fora o dins de classe, però ja diuen que la gràcia de treballar és quan no treballes. Què vull dir. Per mi, tastar vins és a part de feina, hobbie i passió, per tant, i diferenciant quan tasto per crear un vi o tasto per tastar o beure un vi el denominador comú és el mateix. Posar l’ànima.

I posar l’ànima per tastar és vital, perquè el pagès ha posat l’ànima per a cuidar els ceps, el viticultor o l’enòleg també per a veremar al moment òptim i fer el millor vi possible, des de les barriques, les àmfores, l’etiqueta i l’ampolla, tothom hi posa l’ànima per crear un producte únic.

Tornem cap a classe.

Quan estudies per ser sommelier és, en primer lloc, per aprendre o introduir-te a un món que ens agrada. És com el carnet de conduir, normalment aprenem a conduir, conduint, doncs aprenem a tastar, tastant.

Recordo quan estudiava, la bogeria que teníem tots per tastar les grans zones vinícoles del món, des del Priorat, fins als Bordeaux i sobretot els Bourgogne, sense oblidar els Chateauneuf du Pape…. necessitàvem conèixer, tastar i beure!!!

Potser és que em faig gran i els temps han canviat, però ara, estant a l’altra banda, trobo a faltar aquelles ganes, de vegades passades de frenada que teníem nosaltres. I el més trist i que no ha canviat mai és que quan hi ha tastos, sembla que tingui raó el que més xerra i mai ha estat així. Ni ara ni abans.

I són aquest que xerren, per cert , normalment amb paraules buides, els que no deixen que altres s’expressin, potser per timidesa, potser per por o potser per ambdues. I arrosseguen a la resta a una espècie anestèsia permanent, que fa que que caigui l’interès.

És aquí o vull anar a parar, a tots aquells que no s’atreveixen, que segueixin conduint (tastant), perquè creixeran i trobaran l’ànima. I que s’oblidin de xerrameques i il·luminats, que seguiran bellugant-se en cercles sense arribar a trobar mai l’ànima d’un vi. I molt menys la seva. Tot i que d’Ego no els en falta. Això segur.

Sergi Figueras. Sommelier
Co-Founder Thunder Wine Makers
Millor Sommelier de Catalunya i Espanya 2012