Avui dia discutir-se per qualsevol cosa és el més normal del món. Tots hem discutit alguna vegada amb algú fins al cansament. Ja sigui amb la nostra parella, amb un company de feina, amb un desconegut en xarxes socials i, probablement, no sempre hem sortit victoriosos de l’enfrontament.

No tots els temes són iguals ni tenen la mateixa importància i per descomptat no totes les persones amb què discutim tenen la mateixa facilitat o ganes per a admetre que estan equivocades. Un dels problemes principals pels quals la gent es baralla quan discuteix és considerar que les discussions són com una competició de la qual sorgirà un guanyador i un perdedor.  

Moltes persones es prenen les discussions com una cosa molt personal, com si no quedar per sobre de l’altre les degradés. Moltes persones interpreten l’argument de l’altra persona com un atac a la seva identitat. D’aquesta manera, allò que podia ser un bon debat, es converteix en un camp de batalla dialèctic.

En qualsevol cas, una discussió hauria de tenir com a finalitat resoldre un conflicte o arribar a un acord de manera consensuada i convençuda. Tot el que se’n surti és perdre temps i energies.

Digueu-li a l’altre que tornareu a parlar quan es relaxi. Estàs a tot el teu dret d’exigir respecte. Fent-ho et respectes a tu mateix. Això no és supèrbia, és autoestima. No pots demanar a ningú que et respecti si no ho fas tu.

Cal recordar que la ira és com una bola de neu que, de mica en mica, es fa més gran. És més, cal l’intercanvi d’opinions, i l’important és fer-ho amb respecte i d’una manera que no resulti perjudicial per a algun dels dos, o més persones.