El mòbil és actualment una eina indispensable per a les nostres vides. Ja no només a occident, on es pressuposa que els beneficis del capitalisme fan que la societat tingui un nivell adquisitiu més gran i que per tant tots els habitants disposin de telèfon intel·ligent. Com va demostrar la crisi dels refugiats de l’estiu de 2015, una de les primeres necessitats de les víctimes que aconseguien creuar el Mediterrani, tenia relació amb el telèfon mòbil. Enviar un missatge als que estaven a punt de creuar el mar o trucar a aquells que havien aconseguit creuar-lo.

Segons un estudi de la pàgina web Rastreator.com titulat “IV Estudi de Comparació Online cap al Estalvi Intel·ligent”, en la societat espanyola la necessitat arriba fins a punts gairebé increïbles. L’informe relata que el 75% de la població espanyola considera que no podria viure sense telèfon mòbil. D’altra banda, i encara més significatiu, Rastreator considera que el 28,3% dels espanyols té una addicció al telèfon intel·ligent. Aquesta última xifra, derivada d’aquelles persones que van contestar que no poden sortir de casa sense el seu telèfon, suposa un important increment respecte a la xifra obtinguda el 2016: 17,7%.

Més números: el 44% assegura que mira el mòbil quan està amb gent i el 52,2% que va mirar el mòbil és el primer que fa cada dia quan es desperta. El preocupant és que el 16,6% va admetre que el mira mentre condueix.

Pel que fa als nínxols de població que major necessitat de smartphone tenen trobem els més joves i les dones.

La població que té entre 18 i 24 anys passa 5 hores i 25 minuts per dia mirant el mòbil; dues hores més que la mitjana nacional.

Pel que fa a les dones, vam descobrir que el 78,5% diu no poder viure sense telèfon.