Des de fa 62 anys que al Bisbat d’Urgell realitza activitats de Colònies durant l’estiu. “Fer colònies” i “anar de colònies” són ja expressions col·loquials, com “anar a l’esplai”. Recordeu aquell lema reeixit: “A colònies, l’estiu és diferent!”. Durant els mesos de juny, juliol i agost arreu del nostre Bisbat i arreu de Catalunya tenen lloc multitud de tandes de colònies. Infants i joves, monitors, pares, cuiners i consiliaris ens sentim joiosos per tantes activitats de formació en el lleure, des de la inspiració de l’Evangeli. I molts són becats perquè puguin tenir uns dies de vacances formatives i amb amics.

Les colònies i els campaments són una institució pedagògica privilegiada per a treballar valors personals i de convivència. I als qui hem estat monitors i consiliaris ens han marcat la vida. La proposta educativa de la Coordinació Catalana de Colònies i Esplais Cristians, de la qual forma part la Fundació del nostre Bisbat d’Urgell, la Fundació d’Esplais Santa Maria de Núria (FEMN) i AINA a Andorra, així com la més coneguda i antiga, la barcelonina “Fundació Pere Tarrés”, prenen la identitat cristiana i eclesial amb esperit evangelitzador com el punt de referència bàsic i fonamental que les configura. Avui hi ha pluralitat de projectes, institucions i identitats. I això és positiu. Però reclama aprofundir i reforçar la identitat cristiana pròpia dels nostres Centres d’esplai i les Colònies. I el mateix en els Escoltes catòlics.

El temps lliure és un temps de gràcia. Valorem, per tant, les vacances i les colònies com una gran possibilitat de vivència i transmissió dels autèntics valors per a la vida dels infants i dels joves. Les colònies i els esplais cristians són una bona oferta pastoral quan es proposen ser llocs de veritable comunió cristiana, amb passió pel joc i l’aventura de la vida, i on es proposi i se celebri la fe. Llocs de descoberta de Déu en la seva creació, on es conreïn la gratuïtat de les relacions, la joia de les amistats i dels afectes. Llocs on es visquin vacances amb sentit, per a tots i cadascun dels infants, i on poder gaudir de solidaritat, fraternitat, bellesa, austeritat, acció de gràcies i fe. Aquesta és la nostra proposta humanitzadora i personalizadora del temps lliure, volent incidir socialment, i realitzant-la des del voluntariat, i des del voluntariat eclesial. Volem educar en la fe, però una fe lligada íntimament amb la vida de cada dia. Una fe que esdevingui cultura, perquè “una fe que no esdevé cultura és una fe encara no plenament assumida”, deia St. Joan Pau II.

Cal que tinguem unes prioritats pastorals en el temps lliure: 1) Major claredat en la identitat de la proposta, sense confondre esplai i catequesi ja que són dues propostes pastorals diferenciades, però que es complementen entre si, i que poden cooperar. 2) Respectar els processos educatius. Per això els continguts i l’experiència de la fe s’ha de conjugar amb l’atenció a la llibertat, les motivacions i les situacions de cada família. 3) Obertura a tots per part del centre d’esplai cristià, qualssevol que siguin les seves diferències de cultura, raça o religió, amb una atenció preferent pels infants amb precarietats o carències. 4) Els animadors de la fe i els consiliaris han de ser bons acompanyants, que s’impliquin en un projecte de vida arrelat en l’Evangeli. 5) I finalment, cal ser pacients i ajudar molt des de les parròquies i la Diòcesi. Ens hem de creure el que Jesús ens diu: “Qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas” (Lc 18,17).