En un sol volum Mariló Àlvarez Sanchis (València, 1987) agrupa nou relats de ciència-ficció d’entre una desena i poc més de vint pàgines cada un. Les històries ens enfronten a un món on, d’una manera o altra, la mort sempre és present, situada en nou distopies que ens dibuixen un futur molt negre. L’autora, amb experiència en el gènere, així com també en el relat de terror i amb alguna incursió en el món de la il·lustració infantil, ens enfonsa en deserts inhumans, ciutats amb ànima o androides que substitueixen les persones. Tot plegat amb una prosa eficaç, directa i sense grans floritures.
Relats d’un futur imperfecte es publica gairebé al mateix temps que La primera onada (Bromera), cosa que confirma que l’autora, en un fet que darrerament és poc habitual, se centra en aquest gènere, fugint de les influències de les problemàtiques adolescents i refugiant-se, igual que han fet a vegades Xavier Vernetta, Pau Joan Hernàndez o d’altres, en la ciència-ficció. I és que s’ha de felicitar l’atreviment de l’editorial d’oferir-nos uns textos que poden fer un gran servei als joves lectors que, farts de les problemàtiques existencials, es vulguin enfonsar en el màgic món que tan bé van relatar Pedrolo o Bradbury.

Cal dir que l’autora no sorprèn en els relats, ja plantejats de forma similar en obres d’altres autors, però sí que val la pena valorar la qualitat i rigor de cada un d’ells i la necessitat del moment. A més, obre la porta perquè els mediadors puguin pouar en un gènere oblidat que se’ns presenta en petites i útils píndoles.