Pasqua és temps d’aprendre a pregar. Crist va prometre que pregaria pels apòstols, per nosaltres, “que siguin u” (Jo 17,20). I en aquest any 2024, el Papa Francesc ens demana que sigui la intensificació de la pregària el que ens ajudi a preparar el Jubileu de l’Encarnació del 2025 i ha decidit que dediquem a l’oració el present 2024. En tot moment cal vetllar que l’oració ens mantingui a la presència de Jesucrist, el Vivent. No només resar oracions, sinó trobar estones per a “parlar amb Déu, estimant-lo”, com Moisès hi parlava, “cara a cara, com un amic parla amb el seu amic” (Ex 33,11).
I, què és la pregària? “És un intercanvi d’amor”, deia el teòleg Romano Guardini; és “pensar en Jesús, estimant-lo”, s’explicava St. Carles de Foucauld. “És tractar d’amistat, estant moltes vegades tractant a soles amb qui sabem que ens estima”, escrivia Sta. Teresa de Jesús. I la definició tan bella de Sta. Teresina de l’Infant Jesús, que recull el Catecisme (CEC 2.558): “La pregària és un impuls del cor, és una simple mirada dirigida al cel, és un crit de reconeixement i d’amor, tant en la prova com en l’alegria”. Podem dir que és la respiració de la fe i del compromís; la relació personal amb Déu des del seguiment de Crist, que ens manté confiats a la seva presència, amb alegria.
Si volem aprendre a pregar, us proposo algunes formes de pregària:
1. La pregària litúrgica i l’Eucaristia.- És la pregària pública i oficial de l’Església. En cada membre prega tot el Cos, per a bé de tots i del món. La Litúrgia de les Hores que alterna salms, lectures bíbliques, peticions i himnes és la pregària del cristià. Sobretot l’Eucaristia que hem de viure com la gran pregària de Jesús al Pare, per obra de l’Esperit Sant. I de l’Església al Pare.
2. La pregària vocal, amb fórmules ja redactades. El Parenostre, la pregària vocal per excel·lència, i també l’Avemaria, el rosari, l’àngelus, el viacrucis, les jaculatòries. Tenen gran tradició en l’Església i han alimentat el poble cristià. Cercar que la intenció acompanyi les paraules.
3. La lectura espiritual (o lectio), que prega rumiant el text de l’Escriptura. Escoltant Déu en la seva mateixa Paraula. Es llegeix primer el text seguit, després per versets, meditant-lo i pensant el que em diu aquell text o paraula, rumiant-lo, traslladant el text cap a mi i jo cap al text. I pregar, elevant els afectes al Senyor, fent que ressoni en mi la veu de l’Esperit Sant.
4. Parlar amb Déu des de la meva vida, ja que Déu està present a tot arreu i la meva vida és lloc de trobada amb Déu. És l’oració de la persona activa, que viu tantes coses i li cal tenir temps de “reveure-les” i “contemplar-les”, unit al Senyor. Sigui al matí, amb el pla del dia al davant, oferint el que vindrà, pensant en les persones amb qui em trobaré i l’esperança que necessitaré; sigui a la nit, fent l’examen amb acció de gràcies, penediment i intercessió; contemplant Déu present en la meva vida concreta; Pensant en cada persona, en les seves necessitats i alegries. Adorant el Crist en cada persona que tracto.
“Som pelegrins d’esperança”, és el lema del Jubileu 2025. I en aquest any anterior, “necessitem redescobrir l’oració -diu el Papa- com experiència d’estar a la presència del Senyor, de sentir-nos compresos, acollits i estimats per Ell. Comencem a pregar més, a pregar millor, en l’escola de Maria i dels sants” (15.3.2024).
+Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell
