No soc la teva galleda de les escombraries. Amb aquesta afirmació estem deixant clar a l’altra part (persona o grup) que no estem disposats a aguantar les seves penes. Que la nostra amistat no està basada en escoltar les seves desgràcies de manera constant, sinó, més bé, en passar-ho bé, en compartir moments agradables. Per tant, si no ens aporta moments d’alegria, de benestar o qualsevol emoció positiva, millor que no s’apropi a nosaltres. Però, malauradament, ser tan directe, parlar de manera tan contundent, moltes vegades és contraproduent i acaba esclatant-nos a la cara.
Aleshores, és millor allunyar-se d’aquest tipus de persones perquè, en part, si no trobem les paraules adequades, poden interpretar que som uns interessats i que només volem la seva amistat per a gaudir, atès que són incapaces d’adonar-se que el seu comportament és contagiós i que si ens quedem massa temps amb elles, ens transmetran la seva manera d’interpretar la vida. Farem nostra la seva visió de la realitat i sense adonar-nos-en, entrarem en el seu món melancòlic. Per això mateix, quan algú s’apropi constantment a contar-nos les seves desgràcies i que per qualsevol circumstància, no podem allunyar-nos-en, li hem de fer entendre que les seves històries ens són indiferents. -Però com fer-ho?- doncs, canviant-li el tema de conversa, cada vegada que mencioni alguna situació desagradable, hem de parlar sobre qualsevol altra cosa.
No som la seva galleda de les escombraries per a estar acumulant les seves desgràcies, bastant tenim amb els nostres problemes o inquietuds, com per a estar escoltant diàriament històries alienes negatives. No es tracta de ser fred amb els altres, sinó, de no permetre que ens afectin els seus problemes, tots en tenim i no per això, anem plorant per les cantonades. Sabem dissociar-los i gaudir dels bons moments, però també, hi ha qui gaudeix vivint en les penes, en ser atès emocionalment de forma constant. Busca sentir-se escoltat o estimat, donat que, la seva vida està buida, es mou per inèrcia, no té cap objectiu en la vida.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri
