Títol: Josep Dencàs i Puigdollers. El conseller maleït
Autors: Fermí Rubiralta i Casas, Fèlix Villagrasa i Hernàndez, Frederic Josep Porta i Capdevila
Pàgines: 536
Editorial: Editorial Base
Sinopsi:
Aquest llibre és el primer que estudia amb profunditat i rigor històric la trajectòria personal i política d’un dels personatges centrals de la Catalunya autònoma republicana: Josep Dencàs i Puigdollers (1900-1966), conseller de Sanitat i Assistència Social i de Governació; màxim dirigent de les JEREC; principal responsable, amb el president Companys, de la proclamació de la República Catalana el 6 d’octubre de 1934, i líder indiscutible de l’Estat Català separatista reunificat el maig de 1936.
Aquesta extensa recerca sobre Josep Dencàs, el “conseller maleït”, fa balanç de la seva actuació en les coordenades del seu temps i espai concrets, més enllà de la condemna mediàtica que l’ha acompanyat per sempre més fins a convertir-lo en “l’ase de cops” per la fallida revolta del 6 d’octubre; descobrint què hi havia de cert darrere l’estigma de feixista associat a la seva figura; i desmuntant la llegenda negra que encara perdura sobre la seva suposada connivència amb el govern feixista italià.
Autors
Fermí Rubiralta i Casas. Historiador i doctor en Ciència Política per la EHU-UPV), és especialista en la història de l’independentisme català. Ha publicat diverses biografies polítiques –J. Cornudella, D. Cardona, M. Badia, V. Ballester, J. Juanola–; treballs d’estasiologia sobre el PSAN, el PNC, o Estat Català; diverses síntesis, com Historia del independentismo político catalán; estudis comparatius i treballs d’introspecció, com l’Evolució independentista del catalanisme.
Fèlix Villagrasa i Hernàndez. Doctor en Història, forma part del Grup d’Estudis d’Història Cultural i dels Intel·lectuals (GEHCI) de la UB, estudia la metahistòria que acompanya la majoria de narracions històriques. Són llibres seus: Francesc Xavier Llorens i Barba. La Universitat de Barcelona i el pensament català en el segle XIX; Breu història de Catalunya; Els generals del 36; Mancomunitat i ciencia; Estipulació i llibertat; Una revisió de la Renaixença. Ramon Martí d’Eixalà i els germans Estorch i Siqués, i Contra la paraula.
Frederic Josep Porta i Capdevila. És politòleg i doctor en Història Contemporània per la Universitat Pompeu Fabra i ha estat investigador postdoctoral Margarita Salas a la Universitat de Barcelona. La seva recerca se centra en la història de les idees i la història contemporània de Catalunya i Europa, incloent l›independentisme català. Actualment dirigeix la revista Esperit.
Font: lacasadellibro i Editorial Base