L’escriptor Albert Villaró ha presentat aquest dimecres la reedició de La selva moral (2.0) (Editorial Andorra) corregida i ampliada amb quatre nous contes amb presència de personatges i paisatges andorrans. Villaró ha retornat al gènere del conte després de 20 anys del seu primer llibre editat per l’Editorial la Magrana.

Després de 20 anys de la primera edició (La Magrana, 1993) Albert Villaró ha tret la tercera edició de La selva moral (2.0) a càrrec de l’Editorial Andorra. Es tracta, tal com ha dit el propi escriptor en roda de premsa, d’una ‘revisió augmentada i passada de nou pel sedàs de la correcció lingüística. Se li ha tret una mica la pols, poqueta cosa, alteracions essencialment cosmètiques’.

La novetat de l’edició radica, doncs, en el que ell ha qualificat com a bonus track, és a dir ‘quatre nous contes d’intenció andorrana que passen o tenen com a protagonistes andorrans’ que se sumen als 23 de la primera edició.

Aquests relats són Cafè i quilombo, amb Joaquim Miret i Sans i el rector d’Organyà com a protagonistes; Què hi farem amb Antoni Fiter i Rossell travessant un moment de bloqueig creatiu; Miss majordomia amb una majordoma d’Ordino; i el darrer Aurrera, en què el filòleg Joan Coromines està d’expedició per Andorra.

Villaró ha confessat que des de feia 20 anys no havia tornat a tocar el gènere del conte. Ha reconegut que ‘m’hi he trobat còmode’, ‘una experiència profitosa i interessant’, i que són contes a l’estil de l’escriptor gallec Àlvaro Cunqueiro de qui ha dit que ‘tenia llibres extraordinaris com Escola de Menciñeiros o Xente de aquí e de acolá amb els quals vagament s’inspira La selva moral’.

L’escriptor ha tingut unes paraules per Carles Jordi Guardiola, l’editor que va fer possible que la primera publicació de La selva moral fos a La Magrana, després que Empúries rebutgés publicar els textos.

La selva moral feia entre 10 i 12 anys que no es trobava, però els seus contes mantenen la vigència del primer dia. ‘Són historietes a meitat de camí entre la cosa absurda, la cosa surrealista, una part de descripció del personal de muntanya… i un vernís de falsa erudició… jugar amb la història una cosa que sempre m’ha agradat fer’. Això sí, hi ha molts bisbes i capellans cosa que ha reconegut que ‘m’ho hauré de fer mirar algun dia: la cosa aquesta dels capellans és malaltissa’