En iniciar un nou Any i tot celebrant la Jornada Mundial per la Pau, amb el lema “La pau és camí d’esperança: diàleg, reconciliació i conversió ecològica”,  deixem ressonar dintre nostre les paraules dels àngels als pastors, “Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra Pau” (Lc 2,14). Visquem tot l’any donant a Déu la glòria que es mereix i acollint el do de la Pau per als qui estimem i coneixem, i per a tots els homes i dones del nostre món, especialment aquells a qui els toca de viure la duríssima experiència de la guerra i les violències (som en una tercera guerra mundial no declarada, diu el Papa Francesc). “Crist és la nostra Pau” (Ef 2,14) diu l’Apòstol dels gentils, i la “Pau” conté tots els béns que el Messies ens ha portat amb la seva vinguda, i alhora resumeix tot el que els deixebles del Crist hem de comunicar al món: “Quan entreu en una casa, digueu: Pau en aquesta casa” (Lc 10,5).

Treballem al llarg de tot l’any 2020 que comença, la reconciliació i la pau en la vida quotidiana, en les tribulacions i amb una mica d’aquest sentit de l’humor que ens fa respirar bé. El Papa Francesc convidava fa poc a prendre’s la vida amb bon humor i amb la pau de Jesús que és tan necessària per a poder superar les tribulacions i les dificultats amb què les persones ens podem trobar al llarg de la vida. Ell mateix ens dóna exemple perquè exerceix el ministeri de successor de l’apòstol Pere amb coratge i sense fer cas de les crítiques. ¿Com és possible conciliar les tribulacions que patim amb la promesa de Jesús als Apòstols en l’últim sopar: “La pau us deixo, la meva pau us dono”? ¿Tenir dificultats amb certes persones o grups i donar-nos un signe de pau i de reconciliació abans de combregar? Les persecucions i les tribulacions sembla que hagin d’anul·lar la pau, reconeix el Sant Pare, però no obstant això, ens demana que recordem les benaurances del mateix Jesús: “Feliços quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan conra vosaltres tota mena de calúmnies” (Mt 511). La pau de Jesús no es contradiu amb aquesta vida de persecucions i de tribulacions ja que és una pau que està molt al fons, molt profunda, al dessota de totes aquestes realitats. És una pau que ningú no ens podrà prendre, una pau que és un regal. Viure en pau amb Jesús és tenir aquesta experiència dins, que roman durant totes les proves, dificultats i tribulacions. Podem tenir present l’exemple dels sants que no van perdre la pau, ni al moment de màxima tribulació o de mort martirial, ja que la gràcia de Déu els sostenia i ells s’hi confiaven amb paciència i amor. I siguem intercessors de pau i de concòrdia. La pregària és molt poderosa i Déu vol que ho demanem amb fe i esperança pacient.

La pau de Jesús ens ensenya a caminar endavant en la vida. “Ens ensenya a suportar, diu el Papa. “Suportar”: una paraula que nosaltres no comprenem bé què vol dir, una paraula molt cristiana que significa “portar a l’esquena”. Carregar-se a l’esquena la vida, les dificultats, la feina, tot, sense perdre la pau. També portar sobre l’esquena és tenir la valentia d’anar cap endavant. Això únicament s’entén quan es té dins l’Esperit Sant que ens dóna la pau de Jesús”. Que tot aquest any que comencem tinguem aquesta pau i puguem “suportar” tot el que la vida ens comporti de tribulacions i de problemes, sí; però també de joies i esperances. “La pau és camí d’esperança: diàleg, reconciliació i conversió ecològica”, ens demana el Papa en la Jornada per la Pau que avui celebrem. Ho comentarem diumenge vinent. Un Bon Any a tots!