Periodista. Fa 7 anys que treballa a la revista Sàpiens (quatre anys de redactora en cap i tres de directora). Ha estat una de les cares visibles de la iniciativa “El món ho ha de conèixer”, un projecte sorgit des de la societat civil i que ha implicat diversos milers de persones per donar a conèixer al món la realitat catalana a partir de la bona feina i la imaginació.

 

Com i quan comença el projecte ‘Catalonia Calling’?

Va començar a la primavera de l’any 2013, amb un procés de maduració lent. Teníem la sensació que, en el moment històric que estem vivint, Sàpiens havia de fer alguna cosa. En una reunió de brainstorming vam començar a madurar la idea que el món havia de saber què havia passat a Catalunya el 1714. Però tot seguit vàrem concloure que al món aquesta data no li deia res. Vàrem concloure que el millor seria fer un producte, que ha acabat sent un llibre en format revista, que explica el passat, el present i el futur de Catalunya. Amb una visió molt constructiva però també amb una part que tractés quina ha estat la relació entre Catalunya i Espanya en aquests tres-cents darrers anys. L’objectiu no era fer un memorial de greuges sinó quelcom constructiu i positiu.

 

Com està estructurat el llibre?

Té tres parts diferenciades. La primera explica els moments més destacats de la història, en el sentit que som una nació mil·lenària i que durant set-cents anys hem decidit els nostres afers i a partir del 1714, que és el moment on es van forjant els estats nació, passem a formar part de l’estat espanyol. Aquesta primera part explica igualment algunes de les aportacions que Catalunya ha fet al món. Per exemple, vàrem tenir els primers parlaments democràtics, les lleis dels Consultats de Mar, parlem de la seva influència a tota la mediterrània, dels personatges més importants…

Dediquem, evidentment, la segona part a un espai sobre la Guerra de Successió, centrant-nos més en aquells temes que puguin interessar d’alguna manera al lector estranger. Per exemple, presentar els militars estrangers que varen estar lluitant aquí, a Barcelona, i que als seus respectiu països estan homenatjats i destacats, el setge i les seves conseqüències…

I una tercera on es fa un repàs en la relació Catalunya-Espanya en aquests darrers tres-cents anys des de tots els punts de vista, tant en una escala econòmica, com pel que fa a les infraestructures, la repressió… tota una sèrie d’àmbits que ens han semblat clau i que ara estan més presents.

 

I un final…

Amb un petit article on s’exposa que, malgrat tot, el que sempre hem intentat i volgut és treure el màxim partit de les nostres potencialitats. Catalunya i especialment Barcelona són líders en diferents aspectes. En aquest sentit, creiem que pel fet de ser independents augmentaran aquestes potencialitats, tot fent en positiu una petita aportació a aquesta Europa i al món que s’està configurant. És un producte pensat per als estrangers, però. Val a dir que hi ha versions del llibre en cinc llengües (català, espanyol, francès, anglès i alemany).

Bé, un cop elaborat el producte, què es va fer?

La gràcia era que si el món ho havia de saber calia buscar i seleccionar les personalitats del món que crèiem que havien de rebre el llibre. En aquest sentit, la feina titànica no fou tant la d’elaborar el llibre sinó la de confeccionar la base de dades. Malgrat que inicialment eren deu mil les persones, al final han acabat sent-ne catorze mil cinc-centes tretze.

 

Quin criteri vàreu establir per la seva confecció?

Per una banda, preguntant-nos qui havia de figurar en aquesta llista: responsables de governs, els principals directius empresarials, els rectors de les universitats, els principals periodistes i editors de mitjans de comunicació de referència, els ambaixadors, ministres, músics, actors, artistes… Per altra banda hi hagué una llista més qualitativa, confeccionada a través dels casals catalans, de l’ANC, de catalans a l’estranger… que van proporcionar llistats de persones susceptibles de rebre el llibre, ja fos perquè creen tendència o bé perquè tenen força seguidors.

 

Com ha estat finançat el llibre?

No sols la confecció i edició del llibre, sinó sobretot la seva tramesa significaven unes despeses que no podíem assumir. Nosaltres som una petita cooperativa que hi hem dedicat moltes hores i esforços de manera voluntària, però no podíem assumir l’enorme despesa que significava la tramesa. Per això, vàrem crear una campanya de micromecenatge. El web www.elmonhohadesaber.cat explicava el projecte i els llistats de totes les persones del món susceptibles de rebre el llibre. Hi havia tres modalitats de participació. En la primera, si el mecenes pagava 15,00 € s’enviava la revista a una persona del llistat de personatges escollida de manera aleatòria. Una segona, de 25,00 €, a més, permetia al mecenes rebre un exemplar a casa en l’idioma que volgués. I la tercera, afegia una subscripció d’alguna de les publicacions que editem. A banda d’això també es realitzà una sèrie de productes de marxandatge.

 

Quina va ser la reacció del públic?

Realment, a la gent li va fer molta gràcia aquest sistema. Les xarxes socials anaven plenes de comentaris sobre les diferents personalitats que “havien tocat”. Això motivava que, a través de Twitter o Facebook, molts es posessin en contacte amb la personalitat en qüestió, cosa que generava tota una activitat i una sensibilització complementària. Aquesta campanya durà dos mesos (octubre i novembre de 2013).

 

També hi va haver unes trameses que eren “especials”

Malgrat que la major part de les persones que han participat no podien escollir a qui enviaven el llibre, una seixantena de persones representatives de la societat civil catalana (escriptors, de l’àmbit polític, artistes, esportistes…) han pogut triar a una persona en concret. Es pot veure al web de la campanya.

 

Al final s’han generat beneficis, no?

Nosaltres ens vàrem comprometre que si n’hi havia es destinarien a alguna associació que treballés pel coneixement de Catalunya a l’exterior. En aquest sentit es va escollir l’ANC i s’ha produït un DVD de la Via Catalana però molt més breu del que es va editar en el seu moment, i s’ha adjuntat al llibre. A hores d’ara, cada dia encara rebem entre seixanta i cent peticions de compra de llibres.

 

Quina ha estat la resposta?

Aquest mes de gener comencem a rebre-les. La gran majoria són respostes protocol•làries més o menys expressives. Fins al moment hem rebut unes tres-centes respostes, moltes d’elles en forma de correu electrònic. Es tracta d’un gra de sorra dins d’un món i un moment molt complex, però simbòlicament és molt important.

Per Tornaveu / ACPG – Redacció