A resultes de l’últim article, un lector em va comentar si és bo o no deixar tastar als nens.
Pel que fa la meva opinió i, començant pel final. Si.
Potser més d’un es posarà les mans al cap perquè un pare o mare li doni a tastar vi al seu fill. Primer de tot, estem parlant de tastar!!! mai de beure!!!

Crec que som en un país on el vi no ens l’hauríem de prendre tant com una beguda alcohòlica, que si, d’acord, ho és i sinó com a part de la nostra cultura. Una cultura que va començar fa més de dol mil anys.

Molts de nosaltres hem crescut, amb una ampolla de vi o porró a sobre la taula tant a l’hora de dinar com de sopar. I qui més qui menys, tothom ha berenat el pa amb vi i sucre. Segurament, era una altra època, on tota la família dinava i sopava a casa. Actualment, tal i com està el panorama, poques famílies es veuen a l’hora de dinar, on la mare i el pare treballen i els fills normalment dinen a l’escola. I després a l’hora de sopar, poques vegades coincideixen o es porten diferents horaris.

Que els nostres fills tastin crec que no és cap delicte, i ja no em refereixo al vi, que és el perquè som aquí, sinó tot plegat. Carn, verdures, enciam, peix, marisc… el fet de tastar és el que ens fa obrir el ventall i la curiositat.

En el nostre cas, amb el nostre fill, juguem a endevinar què hi ha per dinar. Així quan obre la porta de casa, sempre comenta. “avui hi ha caldo”, “avui patates fregides”, “esteu fent cap i pota”. I no és que vulgui que es dediqui al mateix que jo, però si que m’agradaria que obri la porta a tastar-ho tot i poder tenir una opinió real de les coses. No volem que digui “això no m’agrada”, com fan tots els nens, per dir. Volem que ens digui que no li agrada una cosa perquè l’ha tastada i no li agrada la textura, el sabor, l’olor…el que sigui però amb raó. No tenim ganes de fer pasta amb tomàquet cada dia.

Pel fet de tastar vins, entenc que els nens es fixen amb el que fan els pares, quina és la seva feina i volen acostar-se una mica. En el meu cas, jo em dedico al vi i a la restauració, així el meu fill, veu obrir ampolles molt i molt sovint i sap que jo faig els meus vins. Des de ben menut ha volgut tastar que és el que fèiem a la nostra feina i dir-nos la seva opinió del vi, perquè veu que a casa ho comentem. En cap cas i quan no en té ganes, l’obligarem a que tasti. Però si que quan ho vol fer, li expliquem on ho fem, d’on surt el vi, on és la vinya.

Tot i així, com que ja ha anat a alguna verema, disfruta veient entrar el raïm i bevent el most que cau del remolc.

Suposo que jo sóc com tots els pares i mares, que som feliços quan veiem als nostres fills feliços. Per això crec que hem d’acompanyar als nostres fills en el seu creixement, tant personal com emocional. Mai li exigiré que s’ha de dedicar  al que jo vulgui, al contrari, però que ho faci amb el màxim de criteri. Com també sóc conscient que hi ha coses  que jo no li puc ensenyar i que ho haurà d’aprendre d’altres maneres.

Espero haver contestat al nostre lector i que s’hagi entès el per què li dono a tastar al meu fill.

I tornant al final del principi. Si, crec que els nens han de tastar.

Sergi Figueras. Sommelier
Co-Founder Thunder Wine Makers
Millor Sommelier de Catalunya i Espanya 2012