Ja s’han acabat les festes nadalenques i davant nostre es planteja ara el problema d’equilibrar el pressupost familiar. Després dels excessos i el malbaratament, toca controlar més les despeses, i és que el compte corrent de moltes famílies ha tingut una baixada considerable. Però amb esforç, voluntat i cooperació s’aconsegueix tot en aquesta vida, i si no, sempre quedarà seguir algun d’aquests consells.

Per molt que els grans magatzems i botigues de roba intentin cridar la nostra atenció amb les rebaixes, només hem de comprar el que realment necessitem i no tot allò que ens agradi. Les rebaixes capten els clients simplement per ser això, perquè són rebaixes, i sovint sortim carregats de bosses amb productes que no pensàvem ni comprar. Per això, més val tenir el cap fred i així aconseguir tenir més euros a la cartera per a altres coses més importants. També s’ha de reduir al màxim la compra per impuls. Cada vegada que sortim a comprar que sigui perquè ho necessitem i havent fet una llista prèvia. Però no feu el que em passa moltes vegades a mi, doncs que em deixo a casa el llistat de coses que he de comprar i per tant tornarem a casa amb quantitat de coses que podríem haver-nos estalviat. Si no ens podem resistir, més val portar només l’efectiu necessari, sense targetes a la butxaca. És el moment també d’inculcar als més petits la necessitat de l’estalvi. A casa es poden fer moltes coses que alleugin la pressió pressupostària de la família, com estalviar en electricitat, en la despesa de telèfon, controlar que no hi hagi llums inútilment encesos o aixetes gastant aigua sense sentit. Deixar per més endavant les nits amb els amics és una de les opcions amb les que més diners ens estalviarem. No vol dir que ens quedem aïllats i deixem de relacionar-nos, però en lloc de prendre alguna cosa en un bar, es pot convidar a uns amics i fer el mateix però a casa, que surt molt més barat. També pot ser el millor moment per deixar, o almenys reduir, el consum de tabac. El preu dels paquets és un dels mals de cap quan volem estalviar, de manera que si almenys es redueix el consum, estarem evitant que una quantitat important de diners surti de la nostra butxaca. Una cosa semblant passa amb la gasolina. Per descomptat que moltes vegades no queda més remei que utilitzar el cotxe, però millor si ho limitem per als trajectes llargs i estrictament necessaris. Anem caminant quan puguem en lloc de posar-nos al volant, sobretot en ciutat que és quan més despesa de combustible realitzen els vehicles. Conduint també hi ha alguns trucs per no gastar gasolina en excés: utilitzar marxes llargues, mantenir constant la velocitat adequada, no abusar l’aire condicionat o calefacció, no portar amb molt de pes, apagar el motor davant parades llargues (més de o minut), frenar trepitjant el fre el menys possible, planificar la ruta més curta. Per això l’entrada d’any nou s’ha convertit en una data de reflexió per fer nous plans, per deixar el passat i aprendre dels errors, per somriure a la vida, per ser feliços amb nosaltres mateixos i amb els que som, per millorar amb cada pas que donem a la vida, per convertir-nos en millors éssers humans, amb personalitat pròpia.

La vida és massa curta, així que aprofitem al màxim, prou de pensar en tot el dolent que ens ha passat, prou de enutjos, n’hi ha prou d’enveja, n’hi ha prou de frustracions, o de provocar patiment, aquesta és l’única vida que tindrem, així que gaudim, i visquem cada dia com si fos l’últim. Els anys passen exageradament ràpid, i si més no ho pensem hauran passat tants anys que la felicitat se’ns pot haver escapat de les mans. Així que el dia de demà, quan ens aixequem, mirem-nos al mirall, i somriem a la vida, perquè estem vius, que ningú ens tregui la satisfacció de ser feliços; recordin que ser feliç o no depèn de cadascú de nosaltres, fem que aquest nou any sigui el millor, marquem la diferència, seguim sempre endavant amb optimisme i perseverança. Gaudir del que som i tenim, en lloc de viure pendents del que no existeix, és possiblement el gran secret de la felicitat.