Som a classe, avui tastem Ribera del Duero. Mentre els alumnes tasten, jo escric, per tant, això és un tast escrit en directe. A veure que en surt!!??

Va què?  Diu en Pele.

En Quim, té el nas tapat, arranquem malament. La Carmen dubta d’una maceració carbònica, podria donar-li frescor? Els altres s’hi neguen “Jo crec que és l’alcohol” El Ruano, és més explícit “Joder, como se nota la barrica” “No encuentro la madera elegante, un fustot de la hòstia”

l’Alfonso creu que  la fusta no es nota tant.

En Quim, el que està constipat hi troba fruita i alguna sensació “verda”.

Ara escolten al mestre. S’opina generalment, fruita massa madura una mica pesada a la boca. Faltaria acidesa.  Ep!! també hi ha fruita verda…. què passa aquí, han collit verd? Han collit madur?

Pot ser l’anyada? Bona o dolenta?

Definició final. “Si fos per beure, és molt bevible, a l’hora de tastar ja es complica”

Segon vi. Som-hi. Ara anem a Pedrosa del Duero.

De moment, ens ha sortit reduït. Remenem les copes. Ningú opina…. La Marga s’atreveix : “Desapareix a la boca, no hi ha equilibri, només queda la part vegetal i la part secant de la barrica”.

Quina llàstima…

Destapem el vi…. és molt conegut!!! Ohhhhh!!!! Si haguéssim vist l’etiqueta, potser haguéssim opinat diferent?

No n’hi ha dos sense tres… let’s go!!!  Trobem que té més estructura,  més complexitat, més teixit, però a la boca, com en els altres dos casos, es perd…. que hi farem, per això les anyades són totes diferents… però

I fins aquí…. ah no!! Queda un últim vi…. El servim a la copa, color teula que li marca una edat, olorem, tot i l’evolució, encara queden aquells aromes del que havia estat a la seva joventut, ens el posem a la boca, ningú parla, només mirem els ulls…té una bona entrada, estructura, manté acidesa, se sent ” Osti, això encara és viu“…. Em ve un pensament al cap, de qui ha fet aquest vi. Jo no dic res, avui només tasto i callo, avui parlen els alumnes i el professor. Sóc un oient, tant sols un oient, quina sort haver-me quedat amb aquesta gent a tastar i esperar la sorpresa de la tarda.

Fem una porra d’anyada, a veure qui ho endevina…. l’Alfonso i la Marga són els que més s’hi apropen…. És un vi de l’any 1991…. Mare meva, com emocionen aquests vins, és per això que existeixen els anomenats Grans Vins.

Com canvien els tastos que fan els productors o els sommeliers, els productors sempre busquen la part més positiva del vi, els sommeliers a vegades estripem massa. Hauríem de pensar en com ha estat l’anyada i veure la feina que s’ha fet tant a la vinya com al celler.

Avui però, han estat anyades complicades i uns perfils de vins, que no expressen el que haurien. Una llàstima.

Com canvia també el no veure l’etiqueta, no és el primer cop que ens passa, ni que ho escric.

Com a últim apunt, he encertat el productor, és en Mariano García, un dels millors enòlegs que ha tingut mai la Ribera del Duero. Si ho hagués dit en veu alta m’hagués penjat una medalla, però no ha estat així…me’n vaig satisfet cap a casa…

Sergi Figueras. Sommelier
Co-Founder Thunder Wine Makers
Millor Sommelier de Catalunya i Espanya 2012