L’escriptor Jaume Cabré ha escrit que, per ser escriptor en llengua catalana, cal voler aproximar-se a Jacint Verdaguer. Cal saber amarar-se del geni de la llengua. Cal entendre el poderLlegir
Els camins de Folgueroles són al capdavall els camins de Jacint Verdaguer, que es va moure per la plana de Vic i per Barcelona; que també va fer una estadaLlegir
Sortint del poble de Folgueroles, deixant a mà esquerra el camí que va a Tavèrnoles, agafeu la ronda de la Damunt i us hi porta al capdamunt. L’ermita de laLlegir
Una de les vuit fonts que, en el terme de Folgueroles, ragen a la vora del torrent és la font Trobada. Hi ha també la font del Molí, la fontLlegir
Folgueroles té uns quants punts d’interès que es troben tant dins mateix del poble com a la rodalia. Als voltants destaca el Casol de Puigcastellet, que és una fortificació ibèricaLlegir
El poeta més important de la literatura catalana moderna va néixer a Folgueroles (Osona) el 17 de maig de 1845. Avui en dia aquesta petita localitat de la plana deLlegir
L’última parada ens porta a estar-nos a València. D’entrada, esmentem algunes carrers, places i llocs públics que porten noms d’escriptors i de lingüistes que han fet la seva obra enLlegir
El 1450 Ausiàs March i la seva segona muller, Joana Escorna (dita «Mon darrer bé» en llenguatge poètic), es van traslladar a viure a València. Potser hi va tenir aLlegir
Pels volts del 20 de novembre té lloc a Gandia una setmana literària: coincideix amb la data que va veure la llum la primera edició del Tirant lo Blanc, obraLlegir
Gandia té una antiga universitat, convents, un museu faller, un museu del mar, un museu arqueològic i un museu de Santa Clara: però sobretot té un palau ducal on calLlegir
La tercera parada dels Camins de Beniarjó-Gandia és en el poble mateix d’Ausiàs March: Beniarjó, que és a sis quilòmetres de Gandia. Situat en un terreny completament pla, a l’hortaLlegir
Deixem Almansa i ens encaminem ara cap a Gandia. Passats la Font de la Figuera i Xàtiva, ja a prop de Gandia, tenim la segona parada dels Camins de Beniarjó-Gandia:Llegir
La primera parada dels Camins de Beniarjó-Gandia la comencem a Almansa, a poc més de cent quilòmetres al sud de València. Almansa és una ciutat de 25.000 habitants, a laLlegir
Aneu fins a la plaça del Bisbe. A una banda hi teniu l’Arxiu Històric Diocesà (és el carrer del Bisbe, en italià dita via principe Umberto) i, a l’altra banda,Llegir
Recorreu els carrers de l’Alguer i fixeu-vos en la retolació bilingüe: via Misericordia – carrer de la Misericòrdia; via Ospedale – carrer de l’Hospital; via Roma – carrer de la Mercè (això ja noLlegir
A l’Alguer s’hi pot arribar amb avió sense fer escala. El 5 de febrer del 2004 la companyia Ryanair va iniciar un primer vol regular entre Girona i la ciutatLlegir
La ruta de la llengua catalana ha de fer referència, també, a Antoni M. Alcover (1862-1932). Alcover va ser un gegant de la filologia del segle XX. Se’l coneixia comLlegir
Mallorca ofereix un bon estol de rutes literàries i Palma, la capital, és un punt destacat per parlar de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, de Miquel dels Sants Oliver, de Llorenç Villalonga, deLlegir
Entre els segles XIII i XIV, la cultura urbana va configurar l’Europa occidental. I les llengües vernacles van anar ocupant un lloc en la vida social i també en l’escriptura.Llegir
Va ser al puig de Randa, en una muntanya «no molt allunyada de casa seva» (a trenta quilòmetres de Palma), que, un bon dia, el Senyor va il·lustrar Llull iLlegir