Camins del català: Alfauir – Monestir de Sant Jeroni de Cotalba

Monestir de sant Jeroni de Cotalba
Monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Fotografia: Romang (CC BY-SA); font: Wikimedia Commons.

Deixem Almansa i ens encaminem ara cap a Gandia. Passats la Font de la Figuera i Xàtiva, ja a prop de Gandia, tenim la segona parada dels Camins de Beniarjó-Gandia: Sant Jeroni de Cotalba, un dels grans monestirs valencians.
El visitant s’adona de seguida de la presència majestuosa, sobre un tossalet de terra clara, d’aquest monestir, bressol de l’orde dels jerònims a la Corona d’Aragó. És el monument històric més ben conservat del País Valencià. El va fer construir Alfons el Vell el 1338. Sobre el pòrtic d’accés hi podem veure un retaule ceràmic amb la imatge de Sant Jeroni escrivint la Vulgata (la versió llatina de la Bíblia). De fora estant, hi podem veure l’aqüeducte, la torre principal, la façana; un cop a dins ens pot interessar de veure-hi la sala capitular, l’església, el refectori, el claustre…

La singularitat del monestir de Sant Jeroni de Cotalba és que Pere March, pare del poeta Ausiàs March, és qui va dirigir les primeres obres. I que hi van fer estades el mateix Ausiàs March, però també Joanot Martorell, la família Borja i, entre d’altres, sant Vicent Ferrer.

A finals del 2016 es va localitzar en aquest monestir la cripta familiar d’Ausiàs March. La família del gran poeta del segle XV està enterrada sota el monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Els primers indicis es van trobar amb l’empremta de l’escut d’armes i les tres primeres lletres del llinatge. A més de Pere March, també hi ha enterrades les dues dones del poeta: Isabel Martorell i Joana Escorna.

Mentre descansem una estona en el pati dels Tarongers, podem llegir alguns versos dels sis poemes dels Cants de mort, d’Ausiàs March, motivats pel traspàs de Joana Escorna:

Tot quan jo veig e sent dolor me dona
dant-me record de vós, qui tant amava

Però aquest buit no submergeix el poeta en la nostàlgia. Ell vol continuar estimant. I aquest és el gran tema dels Cants de mort: l’enamorament després de la mort: «ans molt més am a vós en mort que en vida». I també: «per la mort la mia amor no fina».

Com que sant Vicent Ferrer, nascut cinquanta anys abans que Ausiàs March, també havia passat per Sant Jeroni de Cotalba, val la pena explicar-ne uns pocs detalls, relacionats sobretot amb l’ús de la llengua catalana.

Sant Vicent Ferrer dominava com ningú les tècniques del sermó. Per sobre de tot, intentava trasbalsar els qui l’escoltaven, conscienciar-los de la necessitat de seguir els ensenyaments de l’Evangeli. I ho feia valent-se de la veu i del gest. Dramatitzava els diàlegs, feia inflexions i canvis de veu per tal d’imitar la parla d’altres personatges. Cridava molt per censurar els vicis i els mals costums dels seus contemporanis. Era un virtuós en l’ús de les onomatopeies. Imitava sorolls, crits d’animals… per impressionar l’auditori. També l’interpel·lava.

… ¿e com viviu axí com a bèsties? Un ase, quan veu la somera, tantost corre: “Haaaaaic!”. Mas l’om [l’home] no deu ésser axí com l’ase…

[…]

Di, quinya diferència ha entre tu e la bèstia? Has tu ulls per veure?

Hoc [sí]… Has orelles?

 

CURIOSITATS
  • Hi ha una ruta que abraça cinc grans monestirs valencians. A part de Sant Jeroni de Cotalba, hi ha Santa Maria de la Murta, el Corpus Christi de Llutxent, Santa Maria de la Valldigna i Santa Maria d’Aigües Vives. La ruta dels monestirs es pot fer amb cotxe, amb autobús, amb bicicleta o també a cavall! Són, en total, 90 quilòmetres. El pelegrí pot demanar la credencial corresponent a l’oficina de turisme de Gandia perquè, en arribar a cada monestir, les autoritats l’hi segellin.

 

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

TOTES LES NOTÍCIES