Camins del català: L’Alguer. Aeroport

l'Alguer
L’Alguer (Wikimedia)

A l’Alguer s’hi pot arribar amb avió sense fer escala. El 5 de febrer del 2004 la companyia Ryanair va iniciar un primer vol regular entre Girona i la ciutat sarda, però al cap de pocs anys es va interrompre. Ara només hi vola Vueling des de l’aeroport del Prat dos dies a la setmana. Aterreu a l’aeroport internacional Riviera del Corallo. Haureu d’agafar un autobús (1 euro, però en passen pocs) o un taxi (20 euros) que us porti fins a l’Alguer, que és a 13 km.

La primera parada l’heu de fer al llarg d’aquest curt trajecte, i curiosament no cal ni que us pareu. El mar us queda sempre a mà dreta i, al fons, distingiu el campanar (lo campanil) de la catedral de Santa Maria.

L’Alguer, coneguda com la Barceloneta de Sardenya –en alguerès sentireu Baltsarunéta–, és una ciutat de 45.000 habitants, situada en una generosa badia de la costa nord-occidental de Sardenya. En molts llocs llegireu Alghero, que és com es diu en italià, i en alguns llocs s’Alighera, que és com es diu en sard.

Però fem una mica d’història.

El 1354, en plena campanya militar per consolidar el domini de Sardenya, el rei Pere el Cerimoniós va expulsar els habitants autòctons de l’Alguer i va repoblar la ciutat de catalans. Aquest tipus de conquestes eren habituals segles enrere. Resulta que molts presidiaris catalans dels segles XIV i XV van ser convidats a establir-se a l’Alguer a canvi de recuperar la llibertat.

Durant molt anys la llengua catalana va ser l’idioma del poder, de les classes altes, dels sectors il·lustrats. Ho demostren els arxius i el Parlament de l’illa. A l’Alguer i a la capital de Sardenya, Càller, l’administració hi va funcionar en català fins al 1699. Encara a finals del segle XVII els estatuts del gremi de blanquers i de boters de Càller eren redactats en català. Però avui en dia… la situació és ben diferent.

Les dades mostren que la llengua més coneguda pel que fa a la competència oral activa (és a dir, saber parlar) és l’italià, amb gairebé un 100%. A gran distància hi ha l’alguerès (36,4%) i el sard (20,2%). Diguem que dels 45.000 habitants, només 12.000 saben català. I que aquestes persones que el saben, l’utilitzen encara menys en contextos socials com ara l’administració pública local o els establiments comercials. Només l’utilitzen, i en menor percentatge, a casa, amb amics o amb companys de feina.

L’Alguer és també la capital turística de la costa del corall (la riviera del corallo). A l’Alguer tot ens recorda la presència de corall vermell.

El corall és l’or vermell, i per això el vermell sovinteja en molts racons de la ciutat (fins i tot, encara que no sigui corall). Diguem-ne un, d’aquests llocs: l’escala del presbiteri de la catedral de Santa Maria, del segle XVI, construïda en part amb marbre vermell. També hi ha la imatge del corall a l’escut de la ciutat: com a element central hi ha una branca de corall sobre uns esculls.

Actualment la pesca del corall és permesa a una vintena de barques a tot Sardenya i només durant set mesos de l’any. Cal baixar entre 100 i 130 metres de fondària per trobar l’or vermell!

La primera parada dels CAMINS DE L’ALGUER vol servir de recordatori de l’època d’expansió de la llengua catalana per la Mediterrània.


CURIOSITATS

  • Són quatre les ciutats de parla catalana agermanades amb l’Alguer: Palma, Encamp, Tarragona i Balaguer.
  • Durant la guerra de Sardenya és quan va perdre la vida l’únic fill legítim de Martí l’Humà: Martí el Jove. És a dir, Martí l’Humà va ser l’últim rei dels catalans, gràcies al qual el català va arribar a Sardenya… i, en morir sense descendència, va canviar la dinastia reial.
  • Si aneu al mercat, sentireu noms que us poden sorprendre: pomata (tomàquet), verginya (albergínia), bastonaga (pastanaga), cogrombe (cogombre), llimó (llimona), poma de terra (patata), fenoll (fonoll) i ufàbrica (alfàbrega).
  • Luca Scala, autor de Català de l’Alguer: criteris de llengua escrita, té recollides una setantena de metàtesis en alguerès. Una metàtesi és un fenomen d’intercanvi de sons dins la mateixa paraula. Per exemple, a l’Alguer es diu suitat (ciutat) i probe (poble).

 

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

TOTES LES NOTÍCIES