Camins del català: Folgueroles. El Pedró i L’Atlàntida

Monument Pedró de Mossèn Cinto
Monument Pedró de Mossèn Cinto | Folgueroles.com

Folgueroles té uns quants punts d’interès que es troben tant dins mateix del poble com a la rodalia. Als voltants destaca el Casol de Puigcastellet, que és una fortificació ibèrica enmig del bosc, i el pont de la Bruixa i el gorg de Llitons, que trobeu tot pujant per l’antic camí de Sau.

Entre el nucli i l’urbanització La Roca, davant del camp de futbol, veureu un bosquet d’alzines sureres. Hi veureu també L’Àlbula, una escultura de Pablo Palazuelo (1916-2007) que es va col·locar el 1995 amb motiu del 150è aniversari del naixement de Jacint Verdaguer. Representa un llibre en blanc i s’inspira en el poema Què és la poesia?, de Verdaguer:

La poesia és un aucell del cel
que fa sovint volades a la terra,
per vessar una gota de consol
en lo cor trist dels desterrats fills d’Eva.

En el poble destaca Can Dachs, un edifici construït a finals del segle XIX i que des de 1997 és pròpiament l’ajuntament, així com l’ermita de Sant Jordi i el dolmen de Puigseslloses, un gran exemple de sepulcre megalític (amb una llargada de deu metres!). També en el poble hi ha poemes del poeta gravats a les façanes. Us hi podeu entretenir.

Així mateix, val la pena assenyalar uns altres punts d’interès lligats a mossèn Cinto. En destaquem sis:

1) La casa familiar, en el número 2 de la plaça Verdaguer.

2) La casa dels avis materns, en el número 5 del carrer de Sant Jordi.

3) L’església parroquial de Santa Maria, d’estil mig romànic i mig barroc. Hi podem veure l’antiga pila baptismal on van batejar el poeta (i una còpia de la fe de baptisme).

4) El racó de mossèn Cinto, entre l’església i la rectoria. Aquí s’hi pot veure un relleu de l’escultor Manolo Hugué. Es titula El sembrador i representa el poeta escampant els seus versos com el sembrador escampa les llavors damunt els camps.

5) El Pedró, també conegut per El Pedró de mossèn Cinto. És el nom  del  monument que trobeu a la plaça de Verdaguer (que abans es deia plaça de l’Església) i que es va erigir el 14 de maig de 1908, sis anys després de la mort de Verdaguer. Va ser el primer monument a Catalunya dedicat a Verdaguer. El Pedró és obra de l’arquitecte Josep M. Pericas (1908). L’efígie del poeta la corona un pinacle en forma de creu amb les figures de Sant Francesc, el Sagrat Cor, Santa Eulàlia i la Mare de Déu de Montserrat. La pedra del monument és de Folgueroles mateix, pagada per la gent del poble i treballada de franc pels picapedrers. En aquest lloc jugava Verdaguer quan era petit.

6)  A l’entrada del poble, entre el carrer Major i l’avinguda de l’Atlàntida, trobem el monument a L’Atlàntida. És obra de l’escultor  Jordi Pallàs  i  s’hi  va  instal·lar el 1977, amb motiu del centenari de la publicació d’aquesta obra. Representa la lluita dels atlants durant l’enfonsament del continent. Té gravat el primer vers de la introducció del poema: «Vora la mar de Lusitània». És un bon lloc per llegir els primers versos del primer cant de L’Atlantida, titulat «L’incendi dels Pirineus»:

Veus eixa mar que abraça de pol a pol la terra?
En altre temps d’alegres Hespèrides fou hort,
encara el Teide gita bocins de sa desferra
tot braolant, com monstre que vetlla
un camp de mort.

A uns 3 quilòmetres de Folgueroles, en el nucli de Calldetenes, trobeu la Masia de Can Tona. Verdaguer hi va viure des dels 18 fins als 26 anys, mentre estudiava com a alumne del Seminari de Vic. Sembla que va ser en una cambra del darrere d’aquest mas on Verdaguer va redactar la primera versió de L’Atlàntida, el manuscrit de la qual van trobar… en una biga.

A prop de Can Tona, en el camí de Folgueroles a Vic, us agradarà passar també per la font del Desmai. Verdaguer va identificar aquest lloc i el seu paisatge amb l’essència de l’amor que sentia per la seva terra, la història, la llengua i les tradicions. Hi veureu un monòlit que commemora el naixement de l’Esbart de Vic.

CURIOSITATS

  • A la Vil·la Joana (Vallvidrera) hi ha una rèplica de l’escultura de Pablo Palazuelo que heu vist a la zona d’alzines sureres.
  • En el monument original del Pedró hi havia una corona de llorer amb les quatre barres (a sota del medalló amb la imatge de Verdaguer). La insígnia catalanista la van mutilar el 1924. Però a partir de fotografies, la van poder restituir el 1994.
  • Sobre la Masia de Can Tona, llegiu-ne què va escriure el poeta al seu amic Ferran Sellarès a principis de 1867:«La casa de can Tona està a la part de sol ixent de la ciutat, a mig camí a Folgueroles, que és lo poble d’on só fill, situat més al peu de la muntanya. […] Aquesta és la casa a on m’estic, i per mestre, que ací és dir-ho tot. Perquè no es pensi vostè que són tot flors i violes. Poques hores bones he tingut en ella d’ençà que hi só (que aviat deurà fer quatre anys), però sí que n’he passades de bones, i de molt bones, per aquells camps i torrenteres.»
  • Geografia Literària dels Països Catalans és el nom d’un web impulsat per la Universitat de Vic i Enciclopèdia Catalana que situa en un mapa dels Països Catalans autors, textos, indrets i rutes de la literatura catalana. Jacint Verdaguer també hi és representat.

 

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

TOTES LES NOTÍCIES