Camins del català: El puig de Randa (Santuari de Cura)

Santuari de Cura
Santuari de Cura ( Manfred Boelke / Wikimedia Commons)

Va ser al puig de Randa, en una muntanya «no molt allunyada de casa seva» (a trenta quilòmetres de Palma), que, un bon dia, el Senyor va il·lustrar Llull i li va ensenyar com havia d’escriure el millor llibre contra els errors dels infidels. Va ser la famosa Art. Quan Llull tenia quaranta-dos anys, va redactar la primera versió de la seva obra: Art abreujada d’atrobar veritat. I poc abans de morir en va escriure l’última versió: Art general i última. La revelació divina va marcar el rumb de la seva vida.

Va voler desenvolupar i aplicar l’Art com a prioritat màxima. Llull va voler ser, per damunt de tot, un enamorat de Déu, un «foll» de Déu. Però un foll que creia en la raó.

El puig de Randa fa 543 metres d’altura. S’hi puja des del poble de Randa, en el municipi d’Algaida. Són cinc quilòmetres de revolts molt tancats. El puig allotja tres santuaris, el més conegut dels quals és el de Cura perquè és on es va estar el foll de Déu, altrament anomenat «Il·luminat».

També és recomanable anar fins a la cova, que se situa al vessant  sud,  en  els  terrenys  de  la  possessió d’Albenya. Té una entrada estreta i dos metres de profunditat! Només hi cap una persona ajupida. Tinguem en compte, però, que Ramon Llull era bastant baixet. Caldrà fixar-se en una placa de pedra a l’entrada mateix de la cova, col·locada el 1933, i una estàtua de Llull pregant de genolls, mutilada.

Pel que fa a la vegetació, no podem anar-nos-en del puig de Randa sense descobrir la mata escrita. Es tracta d’un llentiscle que té les fulles plenes de ratlles d’un color més clar. «Semblen lletres orientals», diu el Diccionari català-valencià-balear, «a les quals vulgarment s’atribueix un origen miraculós relacionat amb els treballs científics i apostòlics del Beat Ramon Llull». Segons la llegenda, aquestes lletres orientals s’hi van imprimir després que Déu revelés a Llull l’Art general. Llegim ara uns versos del Cant de Ramon.

«Santedat, vida, sanitat,

gauig, me dó Déus e llibertat,

e guard-me de mal e pecat.

A Déu me són comanat:

mal esperit ne hom irat

no hagen en mi potestat»

 

Deixem la parada mirant el Pla de Mallorca (es Pla). Els carrers i les places dels poblets que conformen el Pla són habitualment silenciosos. Són, de fet, com un petit univers. Quan un padrí diu a un infant que la padrina «és pel món», potser la padrina ha sortit a comprar el pa a la cantonada. El món són quatre carrers.


CURIOSITATS
  • El poble de Randa ofereix la possibilitat de veure com són les típiques cases mallorquines: cases de pedra i morter, de dos aiguavesos amb teulada. Un centenar de metres més amunt de l’església de la Immaculada i del beat Ramon Llull trobem la font d’origen islàmic i els vells rentadors del poble. És un bon lloc per fer una aturada i gaudir d’un dels llocs més bonics del poble.
  • La Casa Pare Ginard és un centre que dona a conèixer el patrimoni oral de Mallorca. També se’l coneix com el Museu de la Paraula, perquè és també la seu de l’Arxiu Oral de Mallorca. Recopila fonts orals d’ampli abast. Trobem el Museu de la Paraula a la vila de Sant Joan, al Pla de Mallorca.

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

TOTES LES NOTÍCIES