Camins del català: Manacor (obelisc d’Alcover) i Palma (Can Muntanyans)

Institució Alcover
Institució Alcover (Wikimedia)

La ruta de la llengua catalana ha de fer referència, també, a Antoni M. Alcover (1862-1932). Alcover va ser un gegant de la filologia del segle XX. Se’l coneixia com «l’apòstol de la llengua catalana». Un canonge de quaranta anys, de poca son, va saber mobilitzar i organitzar un equip nombrós de col·laboradors amb vista a la confecció d’un gran diccionari, el Diccionari català-valencià-balear, la culminació del qual no es va aconseguir fins al 1962. És una obra monumental, única en la filologia romànica. I la devem a Alcover.

L’any 1901 Alcover va escriure la lletra de convit per convidar els amics d’aquesta llengua a recollir tot el lèxic de la llengua catalana.

A tots els qui parlen, a tots els qui estimen aquesta llengua, dient-li mallorquina, catalana, valenciana, llemosina, rosselonesa, pel nom no ens hem de desavenir, a tots nos dirigim, a tots demanam ajuda, socors, cooperació, costat i assistència.

La calaixera on Alcover va anar recollint totes les fitxes del diccionari és el símbol d’una gran empresa lexicogràfica, d’un diccionari de diccionaris que es va anar farcint amb milers i milers de fitxes gràcies a l’entusiasme i l’empenta del canonge manacorí. No hi ha cap filòleg del nostre entorn, històricament farcit de filòlegs, de qui s’hagi tret tant de partit gràcies a un objecte.

No parlem d’un petit objecte, com podria ser una pipa, un quadern o potser un barret, sinó d’una senyora calaixera. La que va arribar des de Mallorca a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), quan era al Palau de la Generalitat i Alcover era president de la Secció Filològica, i la que en va sortir el 13 de maig de 1918, a les tres de la tarda, quan Alcover, enfadat, es va presentar amb tres camàlics a l’IEC i es va emportar la calaixera cap a Mallorca.

La calaixera es va engreixar, va viatjar i ha fet parlar els uns i els altres durant un colla d’anys. Francesc de Borja Moll parlava del «quarto de les calaixeres», al carrer de Sant Bernat, número 5, de Palma. Era el 2 de gener de 1921, quan Moll, coartífex del diccionari, va conèixer Alcover.

Però anem una mica enrere.

Alcover era fill de Manacor, que és el segon terme municipal més gran de Mallorca, a la zona oriental de l’illa. «Què li devem a Alcover?», diu el díptic del 2020 de la setmana dedicada a l’apòstol de la llengua catalana, que té lloc cada any a Manacor entorn del dia 2 de febrer (data de naixença d’Alcover): «Li devem la concepció del Diccionari i també l’amplíssima activitat que desplegà per aconseguir interessar-hi tot el poble de tot l’àmbit lingüístic català. […] Li devem també una obra personal de gran valor: l’aplec de Rondalles mallorquines que publicà amb el pseudònim de Jordi des Racó. […] Finalment li devem l’exemple de dedicació total a l’estudi i promoció de la llengua catalana, concebuda com a llengua nacional de tota la comunitat que la parla, i el coratge de defensar-la de manera radical com a llengua pròpia».

A Manacor podem anar fins a un dels extrems del passeig de na Camel·la, on el 2015 es va reubicar un obelisc dedicat a la seva memòria. D’aleshores ençà, cada 2 de febrer s’hi fa una ofrena floral.

Hi ha dos monuments més dedicats a Alcover: es Caparrot, en un dels angles de la plaça Ramon Llull, i un llibre obert a la plaça del rector Rubí (són 24 planxes de ferro de 3 metres d’altura per 1,5 metres d’ample).

A Manacor destaca la Institució Alcover, a can Socorrat, al número 12 del carrer del pare Andreu Fernández. El 2014 s’hi va obrir un espai museogràfic que ocupa dues plantes del casal i que permet al visitant entendre de manera gràfica l’itinerari vital d’Alcover, així com les dimensions i els matisos dels diversos projectes que va tirar endavant.

Però és a Palma on Alcover va anar a estudiar i on va iniciar el seu magne projecte lingüístic. Hi ha una ruta alcoveriana per Palma que us portarà a deu punts de la ciutat, alguns dels quals coincideixen amb Ramon Llull: la Seu, el Born, la Rambla, la plaça de Cort, el carrer de Sant Miquel, l’església i el convent de sant Francesc, el passeig de la Riba, el Palau Episcopal, el Bisbat i Can Muntanyans, és a dir, l’esmentat número 5 del carrer de Sant Bernat. Són dos quilòmetres a peu.

Acabem amb un fragment de Francesc de B. Moll sobre la Lletra de convit i l’inici del projecte del diccionari.

Per a interessar la gent en el seu projecte, tingué Mn. Alcover un gran avantatge en el seu càrrec de Vicari General. En primer lloc perquè aquest càrrec posava a les seves ordres tot l’element eclesiàstic de l’illa, i segonament perquè li donava un prestigi i una influència considerable davant la gran massa de seglars cultes i de bona posició, que a Mallorca, fora de rares excepcions, eren gent de missa. La primera reunió per a exposar el projecte de Diccionari es va tenir a la biblioteca del palau episcopal dia 6 de maig del 1900, amb molt bona acollida per part dels reunits. Les reunions es repetiren, no sols en aquell palau, sinó a les rectories de molts de pobles, i en la del 5 de novembre d’aquell any Mn. Alcover ja llegí la Lletra de Convit, que fou aprovada i aplaudida.

 

CURIOSITATS
  • L’obelisc dedicat a Antoni M. Alcover es va inaugurar originalment el 1963 per iniciativa de Llorenc Femenies, aleshores president de la Comissió de Cultura. El monument el va dissenyar l’arquitecte municipal Josep d’Olesa i es va situar al centre de l’actual plaça de Na Camel·la.
  • La Institució Pública Antoni M. Alcover disposa d’un material didàctic amb el títol «La calaixera d’Alcover». Es tracta d’un moble de debò, de fusta, amb poms rodons i gravats els títols en els set calaixos. El calaix més gran es titula «L’home de les paraules» i es dedica a la lectura. Conté quinze exemplars de la biografia d’Alcover escrita per Caterina Valriu i també nou rondalles prou conegudes. Els altres calaixos segueixen diverses factes de l’insigne filòleg manacorí. L’objectiu és arribar als centres escolars per difondre la figura i l’obra d’Antoni M. Alcover en tots els seus vessants. El format és innovador i atractiu.
  • Es pot seguir, també, una ruta del Diccionari català-valencià-balear, gràcies a la Institució Francesc de Borja Moll. La ruta viatja pels 381 municipis i llocs que van visitar Alcover i els seus col·laboradors entre 1900 i 1923. Al llarg de totes aquestes localitats, van recollir milers i milers de paraules, expressions i modismes. Podeu accedir a la ruta a través de l’enllaç https://rutadcvb.cat/

 

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES