Una de les vuit fonts que, en el terme de Folgueroles, ragen a la vora del torrent és la font Trobada. Hi ha també la font del Molí, la font de la Sala, la font del Glaç, la font del Rector, la font de la Ricardera, la font de l’Amat i la font de Puigsec. Som en un bell paratge, integrat dins l’espai Natural Guilleries-Savassona, en el qual destaca la font Trobada, lligada a Verdaguer i a la ruta de la llengua.

La Font trobada és una de les gran fonts de Folgueroles que fins fa pocs anys era de raig molt generós però que avui en dia sol baixar seca. El broc antic era una boixa de roda de carro. Ara és possible veure aigua potable mitjançant un broc suplementari connectat a la xarxa general d’aigua. Cada any s’hi celebra la tornaboda de la festa major de Folgueroles.

Hi hem de fer una parada obligada i, de passada, buscar en el mòbil una imatge aèria: hi veureu, a tocar de la font i seguint el curs del torrent, la firma de Verdaguer estampada en el mateix paisatge. Vista des de l’aire, la signatura s’estén al llarg d’una hectàrea i el traç final s’acaba justament a la font Trobada.

Aquesta acció artística, obra de Perejaume, es va fer el 2002 amb motiu del centenari de la mort de Verdaguer.

A la font Trobada podem trobar-nos simbòlicament amb el poeta. Situem-nos a l’any 2002, any del centenari de la mort del poeta. Es van fer conferències, concursos, lectures… Tot el país es va bolcar a homenatjar Verdaguer. Joan Solà, el gran lingüista, va escriure’n el que segueix:

Es tracta d’un dels poetes i escriptors més grans i més universals de la nostra història: ell s’autodefinia com ‘un petit tany de la tribu del gran Ausiàs’, i d’altres l’han col·locat entre les primeríssimes figures de la poesia mística occidental (Llull, Sant Joan de la Creu, santa Teresa)

Verdaguer va saber recollir i superar la tradició poètica catalana i va fer del català, seguint amb paraules de Joan Solà, «una robusta llengua literària, capaç de contenir deliciosos versos piadosos o profans […] a la vora d’insuperables alexandrins èpics».

De versos piadosos podem llegir…

De matí se’n baixa a l’hort
Na Rosalia,
a collir los clavellets
i satalies;
n’esopega un ros Infant
que ja en collia

De versos profans podem llegir… 

Muntanyes regalades
són les de Canigó;
elles tot l’any floreixen,
primavera i tardor

Els alexandrins èpics i insuperables els trobem en aquest fragment, per exemple, del cant tercer de L’Atlàntida:

Titans, quelcom de témer espera amb por la terra
que no podrem tal volta contar a nostres fills;
apar que avui la torre del nostre orgull s’aterra,
i sota els peus trontolla lo món d’on som pubills

CURIOSITATS

• Verdaguer és objecte de diversos monuments a Catalunya. Ho hem vist en aquesta parada, en aquest itinerari, abans i després d’aquesta parada, i fins i tot en altres itineraris dels CAMINS DEL CATALÀ (com l’itinerari de Montserrat). Val la pena llegir el fragment final de l’article «Verdaguer monumental», de Josep Pedrals (2020): «… [tenim] el Verdaguer Amanuense en l’escultura que hi ha a l’inici del camí dels Degotalls, a Montserrat, fetitxe del nulla dies sine linea, el Verdaguer Gnomònic en aquell monòlit triangular de Lleida, reverit com a agulla del pas del temps, el Verdaguer Borrascós del monument de Tarragona, on una vestal daurada fa que s’alci una voluta de ferro forjat, el Verdaguer Sedent, al costat de la Mare de Déu del Mont, el Verdaguer Macarrònic dels tubs d’acer que hi ha a Vic…
• I també hi ha el monument de l’Àngel, a Lloret. Poca broma.»

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya