Pels volts del 20 de novembre té lloc a Gandia una setmana literària: coincideix amb la data que va veure la llum la primera edició del Tirant lo Blanc, obra de Joanot Martorell. Diguem ara que Ausiàs March va néixer vint anys després que Joanot Martorell i que tots dos acabarien sent cunyats, ja que el 1437 Ausiàs March es va casar amb Isabel Martorell de Monpalau, germana de Joanot Martorell.

Segons la tradició, Joanot Martorell va néixer al Palau Ducal de Gandia. Igual que Ausiàs March, també Martorell es va fer mossèn, és a dir, cavaller; també va viure uns quants conflictes, fins i tot amb la família (Joanot Martorell va estar a punt de resoldre amb un combat a mort les diferències amb el seu cosí Joan de Monpalau); també va emprendre algunes aventures militars.

El fet és que el 1460 Joanot Martorell va començar a escriure Tirant lo Blanc. Ell es va morir el 1468 i la novel·la va sortir impresa el 20 de novembre de 1490.  A la dedicatòria i a l’epíleg es diu que la novel·la és escrita en «llengua vulgar valenciana». Efectivament, els valencianismes hi són, i també els arabismes, els castellanismes i els gal·licismes vinculats al vocabulari cavalleresc. Els podem repassar asseguts en el pati d’armes. Els marcarem en negreta.

Com Tirant hagué molt bé contemplada la bellea singular de la Infanta, e lo seu enteniment discorregué fantasiant quantes dones e donzelles ell en son record haver vistes, e dix que jamés havia vista ni esperava de veure una altra tal qui fos dotada de tants béns de natura com aquesta, car aquesta replandia d’infint saber, que més se mostrava angèlica que humana.

E lo que us he dit no penseu que per poc ànimo ni temor ho diga, mas pense que no fes ofensa a la majestat del senyor Rei, qui tantes d’honors me fa, per ço com ell ha ordenat en son regne lleis morals en aquest pas honrat de cavalleria.

E llevà’s d’allí on estava, e entrà-se’n dins la sua cambra. Eescriví un albarà, e posà’l-se en los pits e tornà en la cambra on era la Princesa.

lo que portarà, encara que sia davant lo rey o en major plaça que sia. E cascun cavaller és tengut, per cascuna vegada que no la aportarà II scuts d’or dar-los al rey d’armes o a l’eraut o al porsavant, e aquell és tengut, de aquests dos escuts, lo hu donar en qualsevulla capella de Sanct Jordi per a çera, lo altre escut és per a ell, perquè y ha tengut esment.

En el Tirant lo Blanc hi ha dos nivells d’expressió. L’un és un estil culte i retòric, que s’utilitza en els parlaments, les lamentacions, els diàlegs erudits. Sembla que aquest estil reflecteix la manera de parlar artificiosa de la noblesa valenciana de l’època. L’altre és un estil col·loquial, fresc, que es val de refranys i frases fetes, exclamacions i interjeccions. Potser qui més destaca en aquest punt no és Tirant sinó Plaerdemavida, la donzella que assisteix la princesa Carmesina.

CURIOSITATS

• El carrer de Joanot Martorell, a Xirivella, és paral·lel al carrer de Jordi de Sant Jordi i també d’Ausiàs March.
• Podríeu fer una escapada fins a Tàrbena (Marina Baixa) i rodalia, que és a una horeta de camí, anant al sud. Tàrbena i la Vall de Gallinera és una «illa lingüística»: en tots aquests poblets parlen amb l’article salat, com a Mallorca. Aquest fet té un motiu històric: al segle XVII hi va haver molta emigració a la Safor, al Comtat i a la Marina, i tots venien de Mallorca.

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya