La tercera parada dels Camins de Beniarjó-Gandia és en el poble mateix d’Ausiàs March: Beniarjó, que és a sis quilòmetres de Gandia. Situat en un terreny completament pla, a l’horta de Gandia, Beniarjó té 1.700 habitants.
Situem-nos a la plaça d’Ausiàs March, davant mateix de l’antic ajuntament, i seguem en un dels bancs per remarcar algunes explicacions marquianes tot fent la ruta de la llengua.

Resulta que la família March tenia terres al regne de València i que Ausiàs, el fill de Pere March i Elionor Ripoll, va rebre alguns privilegis sobre Beniarjó i les alqueries de Pardines i Verniça. Ausiàs March (1397/1400-1459) tenia nombrosos moros entre els seus vassalls i tot sovint tenia contenciosos judicials per les terres i per les coses que hi passaven. També Ausiàs March va viure algunes aventures militars, per exemple a Còrsega i a Sardenya. El 1415 era donzell i el 1419 ja era mossèn, i això vol dir que ja havia estat armat cavaller.

A partir de 1425, Ausiàs March es va retirar a les possessions de Beniarjó-Gandia i es va posar a escriure d’una manera nova en relació amb com s’havia fet fins aleshores. D’entrada va ser el primer poeta que, en una tradició marcada per l’empremta provençal, va fer servir la llengua catalana com a llengua de poesia.

Hi ha diversos motius que expliquen l’ús del català per a la poesia, si bé el principal es troba en la seva pròpia poesia: de caràcter molt personal, de l’interès per respondre als seus propis projectes i malestars, a les seves pròpies angoixes. Ausiàs March va adoptar la llengua amb la qual es relacionava amb l’entorn. I això va ser un trencament.

Com també ho va ser allunyar-se del virtuosisme tècnic. Ell mateix va escriure que en sentir els seus poemes «l’orella d’hom [d’home], afalac no pot rebre» perquè ell escrivia «sens algun art, eixits d’hom fora seny». Però, ep, March no va promoure l’espontaneïtat. Simplement va mostrar, en català, un món convuls, amb tensions, amb personatges preocupats i inquietants.

El tret més conegut de l’estil d’Ausiàs March és el de la comparació. March va escriure per ser entès. Per a ell, la poesia no va ser un afer de galania sinó un instrument per confessar-se. Fixem-nos en algunes comparacions habituals del poeta:

Axi com cell quin lo somnis delita

E son delit de foll pensament ve

Ne pren a mi quel temps passat me te

Limaginar qualtre be no y habita

Sí com lo taur se’n va fuit pel desert

quan és sobrat per son semblant qui el força […]

tot enaxí em cové llunyar de vós,

car vostre gest mon esforç ha confús

CURIOSITATS

• En el Castell-Palau de Beniarjó, o Casa de la Senyoria, hi residia el senyor de Beniarjó, Pardines i Verniça. Primer Pere March i, més endavant, Ausiàs March. També hi residien l’administrador, el guardià i els servents. L’edifici estava emmurallat, amb quatre torres defensives. Avui en dia no en queda sinó una plaça amb el nom.
• És famós el premi de poesia que s’atorga a Beniarjó: el 2021 és l’edició 41ena del premi de poesia Senyoriu d’Ausiàs March.
• El 1989 Raimon va treure l’àlbum Raimon Canta Ausiàs March. Val la pena escoltar les deu cançons marquianes amb una música i una veu esplèndides. El disc acaba amb el famós «Veles e vents han mos desigs complir» que veurem a la parada següent.

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya