Camins del català: València – carrer dels Cabillers/carrer de les Avellanes – catedral

tomba ausias march
Tomba d’Ausiàs March, a la catedral de València. Fotografia: Joanbanjo (CC BY-SA); font: Wikimedia Commons.

El 1450 Ausiàs March i la seva segona muller, Joana Escorna (dita «Mon darrer bé» en llenguatge poètic), es van traslladar a viure a València. Potser hi va tenir a veure el fet que Alfons el Magnànim va distingir el poeta com a «falconer major de casa del senyor Rei», encarregat de la cura dels serveis de falconeria que el monarca va establir a prop de l’Albufera de València, «on es crien cans i ocells de caça».

Hi ha una làpida a València, al carrer dels Cabillers, que recorda la casa on va viure i va morir Ausiàs March. «Ací estava la casa d’Aussias March, aon (sic) morí en 1459». La trobareu en el número 2 del carrer, que és la casa que el poeta va comprar a Violant de Valeriola i on va viure i morir el 3 de març de 1459.

Ausiàs March va escriure aquí els seus poemes sobre el plaer, la virtut, la mort i la fe («els delits de l’enteniment»). Hi va escriure, també, el famós poema de «La vida és breu»:

La vida és breu e l’art se mostra llonga;
l’experiment defall en tota cosa;
l’enteniment en lo món no reposa;
al juí d’hom la veritat s’alloga.

Hi ha un altre poema d’Ausiàs March que val la pena de recordar-lo en aquest punt (si més no, un fragment):

Amor, de vós jo·n sent més que no·n sé,
de què la part pijor me’n romandrà,
e de vós lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Llegim aquí el principi del poema «Ací», de Vicent Andrés Estellés, del Llibre de meravelles:

Ací estigué la casa on  visqué Ausiàs March.
D’ací el tragueren, mort, amb els peus per davant,
envers la catedral. Carrer de Cabillers,
la Plaça de l’Almoina. Penses els darrers anys
d’Ausiàs March, perplex amb la vivacitat
dels poetes locals, de l’Horta de València.
Jo sóc aquest que em dic… Es colpejava el pit,
el puny com una pedra, insistint foscament.
I se’n tornava a casa, irritat, en silenci,
barallant l’epigrama ple de dificultats,
unes banalitats del tot insuportables.
Un dia es va morir com es mor tot el món.

Ja que som al carrer de Cabillers val la pena saber que també hi ha qui afirma que Ausiàs March va morir al carrer de les Avellanes (tocant el carrer de Cabillers), en el «adzuquaco constructo in vico vulgarite nuncupato de les Avellanes» («l’atzucac construït al barri anomenat vulgarment de les Avellanes»). En qualsevol cas, la casa de March a València es va convertir en el parnàs de les lletres valencianes.

Sembla que Ausiàs March tenia a casa seva les obres següents: els Costums d’Espanya, un Art de ben morir, el Liber proverbiorum i segurament l’Arbre de Sciència de Ramon Llull.

March va ser enterrat a la catedral, a la capella dels March. Si anem fins a la catedral i busquem el creuer que dona a la porta de l’Almoina, allí hi veurem, efectivament, una llosa que van col·locar la societat Lo Rat Penat i l’Ajuntament de València el 1950. S’hi veu un cavaller vestit a la manera del segle XV, amb coixins al cap i als peus. Al voltant de la pedra hi ha inscrit un vers del poeta: «Jo sóc aquest que en la mort delit prenc puix que no tolc la causa per què em ve…». La tomba d’Ausiàs March és a l’encreuament del martiri de sant Vicent i de la capella dedicada a la beata Josefa Naval Girbes.

CURIOSITATS
  • David Garrido, historiador, sosté que la làpida d’Ausiàs March no és al lloc on correspon. Segons ell, l’antiga capella dels March era al cementiri de la catedral de València, al claustre, a prop del capítol, «com el mateix Ausiàs s’encarrega de descriure al seu testament (29 d’octubre de 1458)». Diu que el poeta està enterrat, de fet, on hi ha la capella del Sant Calze.
  • El Marquès de Santillana (1398-1458), poeta castellà, instruït, coneixedor dels clàssics i autor també d’obres com El infierno de los enamorados Querella de amor, va dir d’Ausiàs March que era un «grand trovador, e ome de assaz elevado espíritu».
  • Josep M. Giralt, professor de llengua catalana, va escriure i dibuixar el 2020 una Auca de la literatura catalana. La cinquena vinyeta de 48 diu el següent: «Què direm d’Ausiàs Marc, / poeta prou refinat? / En mots no serà gens parc… / Com ell pocs ens han cantat!». I la vinyeta que segueix és dedicada al màxim exponent de la novel·la cavalleresca en català: «I el Tirant lo Blanc arriba / del gran Joanot Martorell, / una novel·la ben viva / que batega a flor de pell».

 

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES