Camins del català: Gandia – Estació de tren – Palau Ducal – port de Gandia

saló de Corones del palau ducal
Interior del Palau Ducal. Saló de Corones. Fotografia: Joanbanjo (CC BY-SA); font: Wikimedia Commons.

Gandia té una antiga universitat, convents, un museu faller, un museu del mar, un museu arqueològic i un museu de Santa Clara: però sobretot té un palau ducal on cal fer parada. Tant si hi arribem amb tren com amb autobús, baixem d’entrada a la plaça de l’Estació. Anem en direcció al carrer d’Alzira i, ben a prop, a l’avinguda del Marqués de Campo fent gairebé cantonada amb el carrer d’Alfaro, trobem una escultura de pedra que representa Ausiàs March. És obra de Josep Rausell Sanchis, que la va esculpir el 1959 amb motiu de l’aniversari de la mort del gran poeta.

Baixem fins a la plaça Major, passem pel carrer d’Ausiàs March i ens aturem al carrer del duc Alfons el Vell. Som al Palau Ducal de Gandia, conegut també com el Palau dels Borja, que és un dels edificis d’arquitectura civil més característics i impressionants del patrimoni arquitectònic valencià. Hi ha un munt de sales plenes d’història (el Saló de Corones, la Cambra de la Duquessa, la galeria daurada…), un munt de tresors (la pintura mural gòtica, la ceràmica, els llenços de la galeria daurada…) i personatges lligats al palau (com ara Alfons d’Aragó [Alfons el Vell], Alfons de Borja [papa Calixt III], Roderic de Borja [papa Alexandre VI]…).

El fet és que els ducs reials de la Corona d’Aragó van establir aquí la seva residència principal i es van envoltar de personatges com Joan Roís de Corella, Joanot Martorell i Ausiàs March. També sant Vicent Ferrer estava en contacte amb el primer papa Borja, Calixt III. El Segle d’Or valencià va comprendre el període històric de l’últim terç del segle XIV i la totalitat del segle XV.

A cinc quilòmetres del centre urbà, hi ha el port de Gandia, al barri marítim del Grau. El port té un moll pesquer, esportiu i comercial. No us costarà de trobar-hi una escultura de 20 metres d’alçada, obra d’Andreu Alfaro, que enllaça la façana marítima amb el port. Es titula Veles e vents i és un homenatge a Ausiàs March: representa una onada que s’entrellaça amb la vela d’una embarcació. L’escultura es va inaugurar el 2009.

És ara un bon moment per llegir un fragment de la famosa composició Veles e vents, d’Ausiàs March, però en el català actual (adaptació de Josep Piera):

Veles i vents compliran els desigs,
fent perillosos camins per la mar.
El Mestral i el Ponent veig contra ells;
Xaloc, Llevant, els volen ajudar
amb els amics, el Gregal i el Migjorn,
i preguen junts al vent de Tramuntana
que els afavoresca amb el seu buf,
i entre tots cinc facen bo el meu retorn.

Bullirà el mar com la cassola al forn,
mudant color i l’estat natural,
i mostrarà que odia tot allò
que s’ature sobre ell per un instant;
els peixos grans i els petits correran
i cercaran amagatalls secrets:
fugint del mar, on s’han criat i fet,
buscant remei a terra eixiran.

 

CURIOSITATS
  • Hi ha una rèplica de l’escultura d’Ausiàs March, obra de Josep Rausell, a la plaça de la Cultura de Meliana (a l’Horta Nord).

 

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

TOTES LES NOTÍCIES