Camins del català: l’ermita de la Damunt

Ermita de la Damunt
Ermita de la Damunt (Verdaguer.cat)

Sortint del poble de Folgueroles, deixant a mà esquerra el camí que va a Tavèrnoles, agafeu la ronda de la Damunt i us hi porta al capdamunt. L’ermita de la Damunt és inclosa en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Des d’aquí contempleu la plana de Vic, el Montseny i els Pirineus.

Parlem d’una capella petita, d’una sola nau, de façana llisa i d’un capcer coronat per una sola campana. L’interior també és auster. Si hi voleu entrar, n’haureu d’haver demanat la clau a la rectoria de Folgueroles o seguir alguna de les rutes de la Casa Museu Verdaguer.

Aquí venia el poeta, de petit, acompanyant la seva mare. Cada diumenge hi pujaven per dur a la Mare de Déu un pom de flors i a passar-hi el rosari. És aquesta ermita la inspiració de L’arpa, de contingut autobiogràfic. Comença així:

Damunt de mon poblet hi ha una capella
d’una roureda secular voltada,
és son altar lo trono d’una Verge
d’aquella rodalia sobirana.
Era ma pobra mare, que al cel sia,
sa més fidel i més humil vassalla,
i, sent jo petitó, cada diumenge
a dur-li alguna toia me portava

El poema acaba amb una metàfora que Verdaguer dedica a la posta de sol darrere el cim forcat. El poeta veu en el cel «la musa catalana».

I al pondre’s damunt seu l’astre del dia,
corona d’or irradiant de flama,
engolir-se’l vegí l’alt Pedraforca
fet un Vesuvi atapeït de lava,
i entre el floreig d’estrelles que naixien
del vespre hermós entre les fosques ales,
com aurora divina que em somreia
vegí en lo cel la Musa Catalana.

A redós de l’ermita hi ha el jardí Brins d’espígol. És un jardí que va fer construir l’associació Amics de Verdaguer de Folgueroles el 1990. A partir del recull de poemes verdaguerià sobre plantes Brins d’espígol se’n van escollir 29 i es van plantar a redós del jardí de manera que el visitant pot gaudir de la bellesa de cada una de les plantes mentre llegeix el llibre de poemes.

 

CURIOSITATS
  • Les primeres notícies de l’ermita de la Damunt daten del segle XIII. Va ser ampliada i renovada als segles XVI i XVII. Al llarg dels anys s’ha convertit en el centre espiritual dels folguerolencs.
  • El poema Primavera fa bo de llegir-lo a l’ermita de la Damunt: «Que hermosos són los matins, / los matins de primavera; / cada bri porta una flor, / cada flor porta una perla, / cova un amor cada pit, / cada cervell una idea, / s’omple el cel de resplendor / i d’hermosura la terra.»

 

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

TOTES LES NOTÍCIES