Camins del català: Palma. Can Alcover – església de Santa Eulàlia – Ajuntament – la Seu – passeig Sagrera

Ajuntament de Palma de Mallorca
Ajuntament de Palma de Mallorca (Wikimedia)

Mallorca ofereix un bon estol de rutes literàries i Palma, la capital, és un punt destacat per parlar de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, de Miquel dels Sants Oliver, de Llorenç Villalonga, de Bartomeu Fiol, de Joan Alcover i, per descomptat, de Ramon Llull.

Una ruta de la llengua catalana podria repassar l’«Auca» de Rosselló-Pòrcel (dins Imitació de foc) i seguir el recorregut del poeta per la ciutat: un recorregut de records, d’anècdotes i de referències lligades a la Misericòrdia, a la Rambla, al convent de les caputxines, al carrer dels Oms…

També la ruta podria agafar la novel·la La Ciutat de Mallorques, de Miquel dels Sants Oliver, per descobrir-hi les reflexions sobre l’immobilisme social i la castellanització. O les grans novel·les de Llorenç Villalonga, en què la llengua catalana entra amb solidesa. O els versos de Bartomeu Fiol sobre la minoria jueva. O la veu genuïna de Joan Alcover, que va passar d’escriure en castellà a escriure en català, conscient que els sentiments només els podia expressar amb propietat en la seva llengua materna, que era el català de Mallorca.

En aquest últim cas, podríem anar fins a Can Alcover, al número 24 del carrer de Sant Alonso. És un espai de cultura que es va inaugurar el 2008 i que manté viva una agenda d’activitats diverses. El visitant descobrirà en el jardí un petit oasi al centre històric de la ciutat.

Però Ramon Llull hi és també pertot, a Palma. El podem seguir a l’església de Santa Eulàlia (pels episodi d’amors de joventut), la qual es troba a la plaça homònima, no gaire lluny de la plaça Major. En el número 1 del carrer de Santa Eulàlia hi veiem una rajola amb la imatge de Ramon Llull.

El podem trobar, també, a l’Ajuntament de Palma, a la plaça de Cort. D’una banda, al vestíbul de la primera planta es pot veure un gran quadre de Miquel Bestard (1592-1633), que va ser un destacat pintor gòtic. D’altra banda, a la sala de plens trobem un trobem un retrat de Llull pintat per Ricard Anckerman (1842-1907) així com un bust de fill il·lustre, esculpit per Llorenç Rosselló (1867-1901).

També trobem Llull a la Seu, que és el nom amb què es coneix la Catedral de Palma. A la façana principal, a l’esquerra, hi ha una gran figura de Ramon Llull. També hi ha iconografia lul·liana a l’interior: a les capelles de sant Sebastià, de la Puríssima i del Sagrat Cor.

Al capdavall, hi ha força llocs, monuments, estàtues… de Ramon Llull repartits per Palma. En destaquem els següents:

a) L’Estudi General Lul·lià (carrer de Sant Roc, 4) és un centre d’estudis universitaris que es va crear a Palma el 1483. Va instaurar la primera càtedra universitària dedicada a Ramon Llull. Podem veure una rajola exterior amb la imatge del beat.

b) El col·legi de la Sapiència (plaça de Sant Jeroni, 1) es va fundar el 1629 amb l’objectiu de fomentar les doctrines de Llull. Sobre el portal d’entrada hi ha un baix relleu que evoca la llegenda de la mata escrita i en el claustre hi ha una escultura del beat.

c) El Museu de Mallorca (carrer de la Portella, 5) mostra un mascaró de proa del vaixell Lulio, esculpit per Ricard Anckerman, i també el bancal d’un retaule gòtic en què es veu Llull predicant als musulmans.

d) La Casa de Cultura (carrer de Ramon Llull, 3), també anomenada Espai Ramon Llull, mostra uns medallons evocatius de les set arts liberals. Els podem veure des del carrer, damunt les finestres del primer pis. Dos d’aquests medallons, la retòrica i la geometria, presenten figures de Ramon Llull.

e) L’Institut d’Educació Secundària Ramon Llull (avinguda de Portugal, 2; és a dir, a la plaça de l’Institut), amb més de cent anys d’història, té una estàtua de Ramon Llull al pati.

f) El monument més gran dedicat a Ramon Llull el podem trobar al passeig Sagrera, cantonada amb l’avinguda d’Antoni Maura. El 1967 s’hi va alçar una estàtua de bronze, obra d’Horacio de Eguía. Hi ha uns versicles en català, àrab i llatí.

g) És curiós d’assenyalar una botiga de General Òptica (avinguda de Jaume III, 14) a l’interior de la qual podeu veure un mural evocatiu de l’escala de l’enteniment de Ramon Llull, obra de Josep M. Subirachs (1966).

 

No podem deixar Palma sense entrar a la basílica de Sant Francesc (en el número 7 de la plaça de sant Francesc). En una capella de la part esquerra del presbiteri hi ha el sepulcre gòtic amb les restes de Ramon Llull.

Pot ser un bon moment per llegir uns versicles del Llibre d’amic e amat, que forma part de l’obra més universal de Ramon Llull: Blanquerna. En aquest llibre es relata el procés d’unió entre el fidel cristià i Déu. Llull hi sintetitza la tradició bíblica, la dels trobadors i la sufí, i també hi presenta també l’Art.

Cantava l’aucell en lo verger de l’Amat.

Venc l’amic, qui dix a l’aucell:

“Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor,

cor en lo teu cant se representa a mos ulls mon Amat.”


CURIOSITATS
  • L’Ajuntament de Palma ofereix un itinerari biogràfic guiat pel centre històric de Palma, per descobrir els llocs més rellevants en la vida de Ramon Llull. Afegim-hi que la Biblioteca Diocesana de Mallorca (carrer del Seminari, 4) conserva manuscrits i documents lul·lians de gran valor.
  • Walking on Words. Mallorca literària és el nom d’un viatge guiat per la Mallorca dels artistes. Hi ha set rutes diferents, de les quals, a més de la de Palma (farcida de patis, casals i remor de campanes), destaquen les rutes dels paisatges literaris de Tramuntana i de Llevant, però també la ruta de la cultura oral del Pla, plena de rondalles i cançons.
  • Un dels discursos més rellevants relacionats amb la llengua catalana el va pronunciar Àngel Guimerà el 30 de novembre de 1895 en accedir a la presidència de l’Ateneu Barcelonès. El va titular La llengua catalana i el va dir en català, saltant-se la norma imposada i assumida des de feia segles. Guimerà va explicar que la llengua catalana tenia tres figures colossals: Ramon Muntaner, Ausiàs March i Ramon Llull. «Ramon Llull és lo primer pensador de la nissaga catalana; és ell lo savi entre els savis, lo poeta sentidíssim i arravatat; és l’activitat incansable i més productora que han conegut los segles.»
  • Ramon Llull també s’esmenta en el famós llibre Harry Potter i la pedra filosofal, de J. K. Rowling. En el moment en què Harry i Ron són dalt del tren Hogwarts Express, Harry descobreix els cromos que surten de les granotes de xocolata: un d’aquests cromos és el de Ramon Llull. Val a dir, tanmateix, que aquesta referència no surt a l’original ni a la traducció en català. Surt, només, a la traducció en castellà!

 

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

TOTES LES NOTÍCIES